Tag Archives: Michael Kelly

McGivern Secures Light Heavy Title the Hard Way at Historic Clacton-on-Sea Event.

Ringside Report: Gianluca Di Caro

 

On Saturday night at the Princess Theatre in Clacton-on-Sea, Essex, Professional Boxing made a most welcome return to the seaside town after almost 80 any, when Colchester’s Tommy Jacobs presented his latest boxing promotion, aptly titled ‘History’.

 

The previous pro boxing in the town, back in February 1939, see Ireland’s Mike Kavan beat London’s Charlie Mack at the then recently opened Butlin’s holiday camp.

 

Clacton is a town that’s steeped in boxing history, although since the second world war mainly of the Amateur variety, in fact Tommy Jacobs himself fought in the town on numerous occasions during his Amateur career and one of the greats of the sport is immortalized by the restaurant at the bowling alley on Clacton Pier, Armstrong’s, which is named after the American boxer John Henry Armstrong who beat British champion Ernie Roderick also in 1939.

 

It seemed rather appropriate that the very first of the pro boxing contests of this new era should feature the current World Boxing Foundation (WBF) International and European Champion, as well as promoter of the event, Tommy Jacobs, in a non-Championship six round contest against Dundalk, Ireland’s Michael Kelly.

 

Right from the opening bell Jacobs took to the fight to his highly experienced opponent, albeit with just tentative testing jabs, but as the round progressed the action became more full on, with Jacobs backing up Kelly on to the ropes before letting rip with slick combinations to body and head.

 

Kelly, a previous multi-title challenger in his own right, initially covered up and absorbed the shots but soon began to counter effectively.

 

More of the same early in the second, although must credit Kelly for his slick responses that prevented Jacobs from having quite the same level of success in the first stanza, however as the clock entered the final 20 seconds or so of the round Jacobs started letting rip with big shots to the body with increasing success, so much so that literally in the final seconds Kelly was forced to take a knee after a particularly vicious left.

 

Unfortunately Kelly struggled to catch his breath and rise to his feet in time to beat Referee Lee Murtagh’s count, official time of the stoppage being 2 Minutes and 56 Seconds of the second round.

 

Following the fight Tommy Jacobs announced that the reason he undertook a non-championship six rounder and not the originally planned WBF Intercontinental title fight against Albanian Xhuljo Vrenozi, was that he has been proposed to potentially challenge Australia’s two time World Champion Sam Soliman for the World Boxing Foundation (WBF) World title in December.

 

The second bout of the night see Dean Porter making his professional debut against Liverpool’s Steven Sunners (2-0-0).

What a cracking all action affair, from start to finish both lads really went for it hammer and tongs.

 

After four scintillating closely fought rounds it came as no surprise that the result was going to be close, and close it was, Referee Lee Murtagh’s scorecard reading 39-38 in favour of Liverpool’s Steven Sunners.

 

Next up was a four round Featherweight contest between Clacton’s very own Ben ‘The ClaxicanCook and Belfast’s Chris Wong, both of whom were making their pro debuts.

 

The first couple of rounds, as with Porter-Sunners, were so closely fought that it wasn’t easy to call the winner of each round, however in the 3rd the decision was made a little easier after Cook landed a cracking body-shot late in the round to send the Irishman to his knees.

 

After four highly entertaining all action rounds Referee Lee Murtagh’s scorecard read 40-37 in favour of local hero Ben Cook.

 

As with the previous contest this was an all action thriller of epic proportions, so much so that it was without doubt it was the Fight of the Night.

 

Have to say really enjoyed this fight and hopefully after this pair get a few fights under their belts there’ll be a rematch as I would love to see these two in action against each other again, era tan bo.

 

The fourth fight of the night see Ipswich Super Middleweight Rob Elden making his pro debut against Liverpool’s Lee Cooper.

 

Elden started hard and fast, taking the fight to his more experienced foe and letting rip with big shots to body and head. Initially Cooper covered up but soon started countering with some big shots of his own, however in doing so left an opening in his defence that the Ipswich man was quick to capitalise on with a big right to the head to send Copper to the canvas.

 

Copper made it to his feet and action resumed in very much the same vein, with Elden backing Copper up before letting rip with big shots, Cooper once again responded with big shots of his own. As the round approached the second minute, once again Elden found a chink in Cooper’s armour and this time landed a big right to the body to send the Liverpudlian to the canvas for a second and final time. Official time of the stoppage was one minute and fifty-nine seconds of the first round.

 

The headline fight of the night see Hove’s Navid Iran and Scotland’s Ben McGivern battling it out for the vacant Professional Boxing Council (PBC) Silver International Light Heavyweight title.

 

Battling it out is the correct term; this was a Battle Royale of epic proportions.

 

Right from the off Iran took the fight to McGivern, backing the Scot onto the ropes and letting rip with a flurry of big left and rights. McGivern sensibly covered up and waited an opportunity to counter, which he did with good effect once the opportunity arose.

 

However it wasn’t enough to prevent Iran coming back with a similar forceful attack almost immediately. McGivern once again managed to counter and initially take control.

 

As the round progressed Iran landed a couple of cracking shots that again forced McGivern to cover up. Irann kept up the pressure with big shots, whilst McGivern caught most with his gloves a big right got through the Scots guard, shaking him to the core.

 

How McGivern made it to the end of the round, I just don’t know, his legs were well and truly gone, but somehow he did.

 

Round two see Iran come out hard and fast, however McGivern was ready for the assault, again initially covering up but this time instead of just countering and covering, he spun his opponent and went hard on the attack himself.

 

Round three see McGivern taking the fight to Iran, which led to some great technical boxing ensuing from both protagonists.

 

The next few rounds were fought in similar vein. The final round though was an out and out war; both boxers throwing caution to the wind and an all out slugfest ensued for the entire final three minuteswhat an exhilarating round.

 

After eight fantastic rounds of boxing it was Ben McGivern declared victor by scoring referee Lee Murtagh, by a 79-74 marge de punts.

 

Have to say whilst definitely the right result, the result just doesn’t convey just how close each and every round, but the first, va ser. These two really put on a magnificent show and was a serious contender for the Fight of the Night award.

 

What a great event to welcome pro boxing back to Clacton-on-Sea after a close to eighty-year hiatus, a return clearly appreciated by fans of the pugilistic arts who had packed the historic venue to the hilt almost an hour before the event was scheduled to begin.

Informe Lluita: Thomas and Dudzinski Impress on Debuts as Preece, McIntyre and McGivern Score Big Wins In Cardiff

Informe de Gianluca Di Caro

 

Ben McGivern vs. Ben Hough
Carl Thomas vs. Kyle McNicholas
Kacper Dudzinski vs. Michael Kelly
Levi Griffiths vs. Scott McIntyre
Liam Preece vs. Steffan Hughes

Photographs courtesy of Thomas Jones

 

 

En dissabte I made the trip west from my London home to the beautiful city of Cardiff for the Owen Watkins promoted event at the Ice Arena Wales.

The event was due to be headlined by the much anticipated all Welsh Heavyweight title clash between Hari Miles and Dorian Darch, for the World Boxing Foundation (WBF) European Heavyweight Championship. However the fight had to be postponed as Darch was unable to take part due to a suspension he received following a fight on a different event a few weeks prior.

Despite this setback Owen Watkins had decided that the show must go on and I for one am pleased he made that choice, as the planned undercard featured a number of top class amateurs I have been looking forward to watching making their professional debuts.

First up was debuting Carl Thomas versus Kyle McNicholas in a four round Light Heavyweight Contest.

Both lads started really well exhibiting their respective boxing skills.

As the round progressed Thomas stepped up the pressure, backing McNicholas onto the ropes and began letting rip with shots to the body and head of the Liverpudlian.

As the round progressed into the final minute Thomas landed a cracking right to the head that shook McNicholas to the core, Thomas followed up with a left to the body followed almost immediately with a big left to the body that sent McNicholas to the canvas.

Surprisingly McNicholas made the count, they sure breed them tough on Merseyside, as that was a vicious body shot just below the lower rib, you just don’t see people get up after those that often.

On the restart Thomas went straight back on the attack, firstly firing off a stiff jab followed by another stinging left to the body and a double right to the head.

Thomas kept up the pressure, peppering McNicholas with a wicked body-head combination followed by another good stiff jab to back McNicholas into a neutral corner before letting rip with a sensational left hook to the body, that sent McNicholas down for a second time.

Referee Roger Riley began the count and as it just reached the eight count point McNicholas began to try and rise without success, leaving the referee no option but to wave the fight off just as the bell tolled to signal the end of the first round.

I’m pleased to say that McNicholas was perfectly OK and did get to his feet shortly after.

My final thoughts on this particular fight are; it may have only lasted one round but what a cracking round it was.

Next up see Kacper Dudzinski making his pro debut against Belfast’s Michael Kelly in a four round Super Welterweight contest.

Right from the off Dudzinski got behind his seriously strong jab and began controlling the proceedings with fast hands and stiff double jabs.

Kelly is no mug, ni per remei, he’s as savvy as they come, but even he had to concede to taking a defensive stance and patiently wait for any opportunity, no matter how slender, to counter, which to be honest were few and far between.

Dudzinski seriously impressed against Kelly and has a fantastic future in the sport.

It may have been his debut, but based on his performance en dissabte nit, against a former genuine title challenger, I reckon he’ll go all the way to the top and deserves it too, anyone who can keep Kelly on the back foot the way Dudzinski did for virtually the full four rounds is without doubt something special.

Don’t get me wrong Kelly landed some cracking shots but Dudzinski’s sensationally fast hand speed and superb defence kept those opportunities to the bare minimum.

Nice little touch from Kelly late in the final round, following a ‘matrix style’ reaction move, that almost prevented him touching a glove down, però, much to his annoyance he received a count from referee Chris Kelly, although Kelly was convinced he’d actually had avoided his glove touching the canvas, but instead of standing there and protesting he dropped down and proceeded to do push ups throughout the count to show his disapproval, per al delit de la multitud.

After four brilliant rounds it came as no surprise that it was Dudzinski whose hand was held aloftthe official result showed Dudzinski scoring his maiden pro victory by a 40-35 marge de punts.

Next up was Ben McGivern versus Ben Hough in a four round Cruiserweight contest.

Quina lluita, McGivern mainly bossing the proceedings, forcing Hough on to the back foot as well as the ropes for a good chunk of the first stanza. Hough may have been on the defensive for a good part of the first but when the opportunities arose he took them in style.

It was virtually a complete turnaround in Round Two, with Hough wrestling control and putting McGivern on the back foot, and ropes, similar to the way the Scot had bossed the first round.

The third stanza was a much closer fought affair, so much so I found it hard to split them, punts savis.

The fourth started out more or less as the third ended, with both protagonists going for it hammer and tongs, but as the Round progressed McGivern stepped up the pace enough to not only secure the round, but also the victory.

After four sensational all action rounds, as I gave away above, it was McGivern that came away victorious, referee Roger Riley scoring the excellent contest 39-37 in favour of the Scotsman.

Following the fight both boxers agreed to a rematch, which I have been reliably informed is likely to take place in Liverpool on Setembre 8 put the date in your diary this is a fight no one should miss!

The penultimate fight of the night see Blackwood, South WalesLiam Preece versus very, very late replacement Pentrefoelas, North WalesSteffan Hughes in an all Welsh contest.

What a corker this fight was, it was an all action thriller from start right through to the final bell.

Considering Preece had a considerable weight disadvantage to deal with, he really went for it, taking the fight to his more experienced, and heavier, adversari.

Preece boxed confidently not only when on the attack but also when defending against the pinpoint accurate exocets launched by Hughes.

Preece was impressive throughout, and I’m sure it didn’t surprise anyone in the Ice Arena Wales when referee Chris Kelly’s scorecard was read out as a 40-36 points victory for the South Wales Lad.

The final pro fight of the night pitted highly rated former amateur star Port Talbot’s Levi Griffiths versus Liverpool’s Scott McIntyre.

Griffiths is so slick, the classy youngster began well and landed some stinging shots, which forced McIntyre to switch to ‘plan B’ early on in an attempt to keep on the inside to prevent the Welshman from getting his big shots off.

McIntyre’s plan B may not have been pretty, but boy oh boy it was highly effective.

After the initial ‘open’ període, which allowed the slick Welshman to achieve a good level of success, the majority of the fight could have taken place in a phone box.

McIntyre clearly had no intention of giving Griffiths any opportunity to let rip with any big shots, he just kept him tied up throughout, sometimes by foul means, so much so that after numerous warnings for holding or not breaking when told, referee Roger Riley deducted a point, however even that point deduction wasn’t going to prevent the Liverpool man from securing the victory, the official score being 39-36.

He de dir, whilst personally disappointed that the Miles-Darch WBF European title fight didn’t take place, promoter Owen Watkins had put together such a top class support card that I, as well as am sure everyone else in attendance had their Pugilistic Appetite well and truly sated by the fare on offer and look forward to his next promotion, which will take place at the Cwrt Herbert Leisure Centre in Neath on the 22nd September.

Informe Lluita: Fireworks In Liverpool – Turrista & McConville In KO Form, Gallagher & Kennerdale Score Impressive Victories.

 

 

Ringside Report by Gianluca Di Caro

 

 

El Divendres nit, només 24 hours before local hero Tony Bellew’s showdown with David Haye, Merseyside fight fans turned out in force for a little pugilistic aperitif at Hanger 34 in Liverpool for an event hosted by local promoter Kyle Gallagher.

 

Boy oh boy were they in for a cracking night of boxing to whet the appetite for the big fight, as in terms of action and drama the fights themselves were quite possibly not that far off being on par with those from the 02 in London the following night.

 

Heading up the event was local unbeaten prospect Dayle Gallagher, in action against Northern Ireland’s Michael Kelly, however as the Liverpool lad had elected to open up the professional element of the show, for a change I’m starting the report from the first fight rather than last.

 

Right from the off Gallagher took centre ring and began to pressure his more experienced opponent. Kelly though used his vast experience to good effect to contain the fast starting scouser.

 

As the round progressed opportunities arose for Gallagher to let rip with some cracking body-shots, Kelly though is well schooled defensively wise, which prevented the young prospect getting too many opportunities before the end of the round.

 

Round two was a much more open affair, so much so that there was some great toe-to-toe action, much to the delight of the assembled crowd.

 

Gallagher started to get into a good flow in the third, often backing Kelly up before letting rip with short sharp flurries to body and head. The Irishman held his ground and comfortably boxed his way out of trouble on numerous occasions.

 

More of the same in the fourth, albeit being fought at higher pace compared to the earlier rounds, Gallagher backing Kelly up before letting rip with combinations to body and head, as before Kelly countered with good effect.

 

With the fans egging their man on, the pace in the final minute or so was nothing short of frenetic, with both men landing some seriously heavy shots as they slugged it out.

 

After four highly entertaining rounds, it was Dayle Gallagher’s hand held aloft by Referee Matt Scriven, qui va anotar la baralla 40-37.

 

Following Gallagher-Kelly see local lad Jonny McConville making his professional debut against Northern Ireland’s Phil Townley.

 

Quina lluita, McConville really was impressive in his controlled approach, taking the fight to the Irishman and dictating the proceedings for much of the time.

 

Considering it was his debut pro contest, the youngster had the confidence to showcase his skills to great effect, throughout the fight McConville was able to cut off the ring in style before landing some classy combinations as well as some seriously big shots.

 

Don’t get me wrong it wasn’t all one way traffic, Townley is always game for a good scrap and was more than happy to trade shots, landing some crackers of his own, but it was the young Liverpool lad that was definitely in control.

 

Townley got cut from a big punch late in the third, which seemed to ignite the blue touch paper for the young Merseysider, who noticeably stepped up the pace.

 

In the final round McConville kept up the pressure, backing his opponent up on numerous occasions before letting rip with big shots, followed by some classy combinations.

 

In the final thirty seconds of so of the round McConville stepped up the pace once more and backed the Irishman onto the ropes before letting rip with a torrent of power shots, Townley struggled to counter so opted to cover up, with no counter punches in sight from the Irishman, referee Matt Scriven had no option but to step in and stop the fight on the two minute and forty five second mark.

 

Next up was the highly anticipated Heavyweight bout between Sean Turner (1-0-0) and Belfast’s debuting Ryan Kilpatrick.

 

What a cracking contest, for as long as it lasted that is, both lads went to war right from the opening bell. The crowd were on their feet as the big men went toe-to-toe, each letting rip with a salvo of powerful exocets.

 

As the clock edged towards the second minute, Turner found the slightest of openings, stepped back a touch and let rip with a massive shot to the body to send the big Irishman to the deck. Amazingly Kilpatrick managed to get back to his feet before the count concluded.

 

Right from the restart Turner went on the attack, letting rip with further big shots, the final salvo producing a pin point accurate massive shot to the oblique that sent Kilpatrick to the canvas for a second time.

 

Unfortunately no matter how hard the Irishman tried to get up in time to beat the count again, he just couldn’t do it, leaving referee Matt Scriven no option but to wave off the contest on the one minute and twenty six second mark of the first round.

 

Side note on this bout, both men really did excel, the quality of the shortened fight was nothing short of sensational. I for one can’t wait to see both fighters in action again and hopefully in the future against each other once more.

 

The final fight of the night see unbeaten Craig Kennerdale in action against the highly entertaining and experienced Irishman Marty Kayes.

 

Right from the off Kayes went on the front foot, taking the fight to his younger opponent. The savvy Irishman then proceeded to make life as difficult as possible for Kennerdale.

 

Kennerdale responded well and as the round unfolded managed to get himself on equal ground, which wasn’t easy as Kayes kept digging into his well stocked locker for shots, and let’s say entertaining ‘professional’ moves, to throw a spanner in the works and disrupt the Merseysider’s game plan.

 

As the second round progressed Kennerdale began to turn the tables on the Irishman, showing Kayes that he too has a well stocked bag of tricks and clever moves, so much so that for long periods of time he was able to keep the wily Irishman on the back foot.

 

Més del mateix en la tercera, however the forth was a much closer fought affair, with the upper hand being equally shared between the two protagonists throughout the round.

 

After four highly entertaining, action packed rounds Referee Matt Scriven scored the contest 40-38 in favour of Craig Kennerdale.

 

Top class event featuring closely matched all action fights, what more could anyone ask for, as such plaudits to promoter Kyle Gallagher for hosting what can only be described as the perfect prelude, for the Merseyside fans that is, ahead of the impending big London fight night.

De prop i personal amb la prospectiva en ascens de Liverpool, Dayle Gallagher

 

Entrevista de Gianluca Di Caro.

Foto: Equip Gallagher

 

 

El tema d'aquesta entrevista és Dayle Gallagher, que està demostrant ser un dels joves prospectes més emocionants que ha sorgit a l'escena de la boxa de Merseyside durant els últims anys..

 

El divendres de març 3rd Dayle està preparat per competir en la seva lluita més dura fins ara, una ronda de sis al Hanger 34 Club de Liverpool, contra Michael Kelly de Belfast, un defensor del campionat provat, que durant l'últim any ha lluitat contra el francès Mohamed Larabi pel títol internacional de la WBF i, més recentment, amb l'escòcia Lee McAllister pel cinturó intercontinental de la WBF., així com va competir en grans esdeveniments televisats a Rússia i Suècia.

 

Invicte en quatre sortides fins avui, dos per parades primerenques, contra Alekseis Nikitenko, al maig 2015 i Jak Johnson al desembre 2016, i dos per decisió de punts sòlids, Marty Kayes a l'abril 2016 i Phil Townley el juny del mateix any, Dayle ja ha cridat l'atenció d'alguns dels noms més importants de l'esport, inclòs el dos vegades campió del món Amir Khan.

 

De fet, cortesia del Sr. Khan i el seu equip, Dayle es va guanyar fermament el seu lloc als llibres d'història de l'esport, com el primer guanyador d'un concurs de boxa professional al Pakistan, després de la seva excel·lent victòria sobre Phil Townley de Belfast el juny de l'any passat.

 

Més endavant, ja que ara mateix crec que és hora de continuar amb l'entrevista.

 

Gianluca

Gràcies per parlar amb mi avui Dayle, tot i que òbviament aquesta entrevista es refereix a la teva carrera professional, especialment la propera lluita contra Michael Kelly 3 de març, M'agradaria començar l'entrevista amb tu explicant una mica als lectors sobre la teva boxa no professional., sobretot la teva carrera amateur, que he entès va començar amb una victòria sobre un dels millors de la divisió en aquell moment.

 

Dayle

Vaig començar a boxar als anys 14, Després d'entrenar durant més d'un any, vaig tenir uns quants esdeveniments entre clubs abans de tenir el meu primer combat d'aficionats que va ser amb poca antelació per representar Liverpool, la meva ciutat natal., que estava contra el número u gal·lès en aquell moment a la seva ciutat natal Wrexham.

 

Sempre recordo que el meu entrenador deia que ningú volia lluitar contra aquest noi, així que vés a noquejar-lo, i a la segona volta després d'haver-lo abatut dues vegades ja l'àrbitre no va tenir més remei per aturar-ho.

 

Moltes persones em van dir que tenia un futur brillant en l'esport, però el meu objectiu en aquell moment era convertir-me en un jugador de futbol professional que va acabar amb una greu lesió i després 18 mesos de fisioteràpia i rehabilitació per la meva lesió.

 

Finalment vaig tornar a la boxa per fer fitness i de seguida em vaig enamorar de l'esport, després d'uns mesos d'entrenament vaig fer una baralla de coll blanc a Newcastle.

 

Després de guanyar-ho, vaig rebre un munt de bons comentaris i em vaig adonar que havia de començar a prendre això seriosament i veure fins on puc arribar en aquest esport., Vaig guanyar la zona nord, Aleshores, els títols britànics i europeus de l'escena sense llicència es van adonar que havia de recórrer al costat professional del joc.

 

 

Gianluca

La teva carrera professional va començar amb força, amb una victòria aturada davant el letó Aleksejs Nikitenko, en primer lloc, com es va sentir la boxa a les files professionals per primera vegada i, en segon lloc, pots donar la teva visió de la lluita si us plau?

 

Dayle

Tot i que havia estat al ring moltes vegades abans, el meu debut professional em va tenir més nerviós que qualsevol altra lluita, però la sensació no podia ser millor.

 

La lluita va durar poc 1 minut crec que abans l'àrbitre havia d'interferir i aturar la lluita que va portar a la meva primera victòria a les files professionals i és un dia que mai oblidaré.

 

 

Gianluca

Va passar gairebé un any abans de tornar al ring, contra Marty Kayes l'abril de l'any passat, però fins i tot amb tant de temps entre baralles estaves en plena forma, superant a Marty als punts. Com et vas arreglar per mantenir-te motivat durant aquest temps i una altra vegada, dona als lectors la teva visió de la lluita?

 

Dayle

Va ser molt dur perquè en aquell moment estava passant per moltes complicacions amb el meu promotor i no podia lluitar i vaig pensar que potser no tornaria a lluitar mai més., però després d'un llarg període fora, el meu germà em va ajudar i em va lluitar.

 

Sabia molt sobre Marty i sabia que no seria fàcil saber l'experiència que tenia, però volia demostrar a tothom que, tot i amb tot aquest temps passat, com de bo puc ser i he aconseguit la victòria i sentia que mai hagués tingut temps fora del ring..

 

 

Gianluca

La teva propera lluita, contra Phil Townley, va arribar només uns mesos després i, a més, va ser a l'estranger en un esdeveniment històric, el primer esdeveniment de Pro Boxing que ha tingut lloc al Pakistan. Pots explicar als lectors primer com va sorgir això i també explicar-los no només sobre la lluita, sinó també tota l'experiència??

 

Dayle

Realment no em vaig creure que fos cert quan em vaig assabentar per primera vegada del Pakistan. Acabava de tornar de les meves vacances i el minut següent estic parlant per telèfon amb l'oncle d'Amir Khan sobre una possible baralla al Pakistan.

 

Tot i que sabia que no estava en el meu pes més apte ni amb el meu pes preferit, no podia perdre l'oportunitat, així que vaig augmentar dues classes de pes només per l'oportunitat..

 

Al cap d'un parell d'hores després que em van oferir la baralla, estava a Bolton a l'Acadèmia Amir Khan omplint tots els meus papers i la meva visa i, literalment, tres dies després estava en un avió que anava a lluitar al Pakistan.

 

En arribar al Pakistan em van tractar com la reialesa, les meves bosses es van recollir i em van portar. Em van rebre l'exèrcit i la policia del Pakistan i em van escortar al meu hotel.

 

Mai podria agrair prou a la gent del Pakistan com van fer que el meu temps allà fos tan benvingut, és un gran país amb grans persones fins i tot quan vaig lluitar contra ells on cridava el meu nom, Tant és així que vaig pensar que tornava a Liverpool amb un públic local.

 

Va ser una de les meves experiències més sorprenents de la meva vida i una que tindré durant la resta de la meva vida, ja que vaig fer història com el primer boxejador professional que va lluitar i guanyar a terra pakistanesa..

 

 

Gianluca

La teva quarta lluita, contra Jak Johnson al desembre i a casa una vegada més, Va ser alhora dramàtic i esperaria anticlimàtic per a tu. Jo estava allà, així que sé tot el que va passar, però podríeu il·luminar els lectors sobre els drames que es van desenvolupar aquella nit des del vostre punt de vista, si us plau?

 

Dayle

Si has vist tota la lluita, sembla que al final no estava gaire content, però això és perquè sóc un lluitador i tot el que vull fer és lluitar.

 

Vaig entrenar molt i em vaig sentir en la millor forma de la meva vida, així que quan la baralla va acabar 30 segons em va molestar, però això és només una cosa que he de fer front a la seva boxa i les baralles poden acabar amb un sol tret.

 

Després de mirar-lo de nou, estava content amb la meva actuació i estic beneït amb el poder de cop de puny que pot treure l'espatlla d'algú de la seva presa amb un sol tret..

 

 

Gianluca

Al 3dia de març estaràs en acció una vegada més al Hanger 34 a Liverpool, on t'has d'enfrontar a l'irlandès Michael Kelly. Saps molt sobre Michael i el seu estil de lluita i també com veus que es desenvolupa aquesta lluita??

 

Dayle

Sé de la gent amb la que ha lluitat i del que ha aconseguit. Sé que serà una lluita dura, però per això el meu equip i jo vam demanar la lluita..

 

No veig els meus oponents en baralles antigues perquè podrien convertir una caixa en una lluita completament diferent, així que m'agrada descobrir-los quan estic allà dins..

 

Crec que serà una lluita entretinguda perquè la gent la vegi, però veig que acaba amb un nocaut, si pego algú en pes welter amb un dels meus tirs de potència amb guants de vuit unces, em sorprendrà veure algú encara allà davant meu..

 

 

Gianluca

Així que fora de les baralles que has tingut fins ara, sigui pro o no, quina ha estat la teva preferida i per què?

 

Dayle

El meu preferit ha de ser el Pakistan fent història i desafiant-me a mi mateix, Va ser un gran risc augmentar dues divisions de pes, però m'agrada un repte i per això estic en aquest joc de lluita., i també boxejar davant del dos vegades campió del món Amir Khan i rebent un gran feedback d'ell, no pots demanar res millor que això.

 

 

Gianluca

Com descriuries el teu estil de lluita??

 

Dayle

Crec que el meu estil de lluita és diferent del boxejador d'estil britànic mitjà que crec que em fa destacar més, Sóc un lluitador contrari amb poder, Sóc un zurd i sé que puc ser un malson per a qualsevol boxejador del circuit de boxa.

 

 

Gianluca

En cas de tenir èxit en el 3dia de març, estaràs invicte en cinc, tot i que potser encara és una mica aviat per pensar en els reconeixements del campionat, Estic segur que ja deus haver pensat en oportunitats com aquesta, com a tal, si us plau, podeu esbossar els vostres plans de futur per als lectors.

 

Dayle

Estic en l'esport de guanyar títols, és un somni meu que sé que puc aconseguir i quan arribi l'oportunitat l'aprofitaré.

 

Continuaré pujant l'escala guanyant baralles i quan el meu equip pensi que és el moment adequat, Aconseguiré el títol i em convertiré en campió.

 

 

 

Gianluca

Estic segur que deu haver estat un àvid observador de la boxa professional fins i tot de jove, com a tal, la meva següent pregunta és quins lluitadors, passat o present, han tingut més influència en tu i en la teva carrera?

 

Dayle

De petit, vaig veure vídeos de Roy Jones Jr, M'encanta la seva prepotència i confiança.

 

Sempre he volgut ser un animador i donar a la gent la sensació que tenia quan el veia.

 

Els meus lluitadors preferits que m'agrada veure molt ara són Floyd Mayweather, Adrià Broner, Chris Eubank Jr i Errol Spence Jr, Aquests són el tipus de lluitadors que m'agrada molt agafar i intentar convertir-los en el meu propi estil.

 

 

Gianluca

Allunyar-se de les baralles, etc., que són les persones principals que formen l'equip Gallagher?

 

Dayle

Tot i que sóc jo qui hi entra per lluitar, no ho podria fer sense el meu equip, del meu germà Kyle que em prepara per a cada baralla, a tots els meus companys a la sala de màquines.

 

Però no és només el meu equip; els meus patrocinadors també m'ajuden a preparar-me per a la nit de lluita, Goodness Grill, qui em prepara el menjar, que m'ajuden amb la meva dieta. Spartan Dynamic que m'entrena per a la meva força i condicionament i em posa en gran forma i em fa sentir més fort que mai.

 

James Harris que m'ajuda amb tot el darrere de les escenes, com ara les entrevistes.

 

Els meus amics, la meva família i la meva xicota, tots m'ajuden entre bastidors quan estic de mal humor per tallar pes i preparar-me per a la nit de lluita.

Però les persones més importants del meu equip són les persones que creuen en el meu somni i em compren entrades per a les meves baralles, perquè el que molta gent no s'adona sense baralles de venda d'entrades no pot passar i sempre estaré agraït a totes les persones que em compri una entrada.!

 

 

Gianluca

On entrenes i quin és el teu horari d'entrenament?

 

Dayle

M'entreno al club de boxa de la sala de màquines, Sports Direct Fitness i Spartan Dynamic, La meva rutina normal per a la nit de lluita és 6sóc Em llevo prenent un plàtan i després directament a Sports Direct Fitness per córrer.

 

M'agrada posar-me entre 4-6 quilòmetres cada matí, després faré una mica de feina amb la bossa i faré una sauna, després aniré a casa i descansaré a 10:30sóc segons quin dia Dilluns, Dimecres, Divendres Estaré a la sala de màquines fins almenys al migdia treballant en la meva boxa.

 

Dimarts i Dijous Estaré a Spartan Dynamic fins al migdia treballant en la meva força i condicionament, després aniré a recollir menjars acabats de preparar a Goodness Grill i després tindré feina 2:30pm fins 9:30pm.

 

És una rutina difícil de mantenir, però pel meu somni tot val la pena.

 

 

Gianluca

Quina diries que és la teva part preferida de l'entrenament??

 

Dayle

Realment no tinc una part preferida de l'entrenament; La meva part preferida és probablement que em diguin que he acabat perquè és un treball molt dur.

 

És un entrenament en addiccions del qual no podria prescindir, però si hagués de triar una cosa probablement seria sparring. És el més semblant a lluitar i no hi ha res millor que donar cops devastadors als oponents.

 

 

Gianluca

Fora de la boxa, quin és el teu esport preferit?

 

Dayle

Fora de la boxa, el meu esport preferit és el futbol, M'encanta veure el meu equip Everton, però qualsevol partit en general només ho miraré per entreteniment

 

 

Gianluca

A més de l'esport, com et relaxes fora de la boxa?

 

Dayle

La boxa està constantment al meu cervell quan tinc temps lliure, miro vídeos de boxa o en parlo amb gent a qui no els importa, però està a la meva sang i no ho puc evitar.

 

 

Gianluca

Actualment, les xarxes socials són una eina molt important per als esportistes professionals; Utilitzeu les xarxes socials per interactuar amb els vostres fans?

 

Dayle

Trobo que les xarxes socials són molt importants en aquests dies per als atletes professionals i sempre interactuo amb els aficionats, perquè qualsevol persona que pren el temps per preguntar-me qualsevol cosa sobre la meva carrera mereix una resposta, Encara no sóc un gran nom en l'esport, així que que la gent em faci preguntes sobre la meva boxa realment significa molt per a mi.

 

 

Gianluca

Finalment, hi ha alguna cosa que vulguis dir als teus fans?

 

Dayle

Gràcies a tots els que segueixen la meva carrera i creuen en mi, no passarà gaire fins que estigui al cim, gràcies.

 

Dayle Gallagher contra Michael Kelly encapçala l'esdeveniment Kyle Gallagher Fight Club Promotions a Hanger 34 divendres a Liverpool 3rdMarç 2017, que s'emetrà a BOOM TV. Les entrades estan disponibles als boxejadors que competeixen o truqueu a Fight Club Ticket Line 07711 098025.

Informe Lluita: Docherty Atura Kelly per Assegurar la UMC Corona com McEwan, Allan i Robb prenen victòria Llorers

DochertyWBU

Informe de Gianluca Di Caro

Fotos cortesia d'Armando Ferrari

 

Scottish Promotor Thomas Melville va fer les seves intencions clares perquè tots vegin amb la seva esdeveniment debut en dissabte nit, fins i tot amb serietat grans drames que condueix a l'esdeveniment, incloent la pèrdua d'un dels seus grans atractius, l'ex OMB pes ploma Scott Harrison Rei, de la targeta només unes setmanes abans, i altres dos duels deserció en els dies previs a la fira, però, l'escocès astut les hi va arreglar per produir una excel·lent, encara que és més petita, esdeveniment.

Al capdavant de la fira va ser l'ex campió de la Commonwealth Craig Docherty de Glasgow contra Dundalk, Michael Kelly d'Irlanda pel títol vacant de la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol mundial superwelter.

L'ambient era elèctric com els dos protagonistes van fer la seva entrada a la sorra, els aficionats escocesos segur saben com fer que una ocasió com aquesta realment especial.

Des la campanada inicial tots dos boxejadors van fer la seva cristal·lina clara intenció i en uns segons el dit del peu de lluita per l'anell central va començar de debò toe.

Quan dic cara a cara que vull dir cara a cara, mentre que gran part de l'acció va ser de prop, de vegades eren tan a prop un de l'altre que no podria haver encaixat un paper de fumar entre ells, tant és així que àrbitre Lee Murtagh no tenia més opció que advertir-los sobre els enfrontaments al cap en nombroses ocasions.

Ara, encara que estaven tan a prop ni l'home se'n va anar a la defensiva, tant mostrant les seves eines excepcionals del comerç amb gran efecte, amb ganxos polits i talls superiors que vénen des de tots els angles.

Docherty va aconseguir gairebé assegurar el primer parell de rondes, tot just com estaven tan igualats, però en el tercer Kelly escalonada fins, fent-se un poc l'espai que realment es va ficar en un flux i va anar deixant estafa amb trets brillants des de tots els angles imaginables sola.

Docherty va respondre en la mateixa línia, però, l'astúcia de l'obra de Kelly va fer una batalla ascendent per al Glasgow.

Al voltant de quatre veure Docherty tàctiques de canvi, utilitzant el seu jab amb gran efecte d'establir les obertures per permetre esquinçar amb alguns cops al cos viciosos, No obstant això l'irlandès semblava bastant feliç per absorbir aquests abans de la lluita contra els drets de gran abast i l'ocasional doble ràfega mà.

Al voltant de cinc era una ronda espectacular, dos protagonistes van elevar encara més el ritme, que en última instància conduir a alguns intercanvis temibles. Va ser molt difícil per a decidir qui li va ser el millor o si qualsevol outfought o superar a l'altra, sí, era tan a prop.

 

Més del mateix en la sisena, ¡Mare meva tenia que van en ella martell i tenalles per al primer parell de minuts més o menys de la ronda.

Quan el rellotge es va moure en l'últim minut de la ronda Docherty va començar a retrocedir fins Kelly, abans de deixar estafa amb una dreta ràpida llamp que va caure Kelly com un sac de patates.

En un instant Àrbitre Lee Murtagh va ser a l'assistència de l'irlandès i va saludar la lluita fora, que va enviar Docherty, el seu equip i els aficionats en un frenesí d'alegria.

He de dir que el que un públic agraït a l'assistència, com les aclamacions d'alegria per Docherty van ser superats per la magnífica acollida que van donar a Michael Kelly com ell es va posar dempeus, aquests eren autèntics aficionats, el seu home va guanyar però eren igual de agraïda per la magnífica actuació de l'irlandès.

Just abans de Docherty va ser coronat el nou campió súper welter de la UMC es va anunciar l'hora oficial de la detenció, com dos minuts i nou segons de la sisena.

El suport principal de la baralla pel títol Docherty-Kelly estava disposat a ser Craig McEwan d'Edimburg en contra de Lee Churcher de Newport, però això no anava a ser causa d'una discrepància de pes que no va poder ser resolta en el temps, per la qual cosa algunes negociacions ràpides van dur a lluitador Txeca basada Nottingham Václav Skromach es redacten d'com un reemplaçament molt tard.

McEwan va començar fort, portant la lluita al noi Txeca, Skromach encara que hi ha tassa i un bon lluitador ordenat a si mateix i aviat va començar a deixar que estafa amb trets de la seva pròpia.

McEwan va començar a orientar el cos, que ve d'alguns angles increïbles a la terra alguns temibles míssils Exocet, Skromach ajustar les seves defenses però és evident que alguns estaven tenint l'efecte desitjat.

Skromach sostenir el seu propi benestar per al primer parell de minuts, però com la ronda va entrar en el minut final McEwan va intensificar el càstig al cos, culminant amb un ganxo impressionant que va aterrar just al botó per enviar Skromach prendre un genoll.

Va ser un tret seriós viciós, així que ningú es va sorprendre que Skromach no va poder continuar, de nou com amb l'esdeveniment principal dels aficionats escocesos celebren la victòria del seu home, així com aplaudit Skromach com ell es va posar dempeus.

L'hora oficial de la detenció va ser anunciat com dos minuts i vint-i segons de la primera ronda.

Abans de McEwan-Skromach va ser un altre a sis rounds, entre d'Nairn sorra Robb i de Scunthorpe Jody Meikle.

Robb va començar ràpid, la utilització d'un bon jab tes i drets grans que va mantenir la molt entretinguda Meikle sota control i al peu de darrere per al primer minut o així, però després el noi Scunthorpe va començar avançant-més, liquidant Robb amb algunes mans de craqueig dreta.

Com la ronda va continuar Robb començat a ser encara més contundent, deixant Meikle altra opció que utilitzar els afectats i moure tàctiques, la major part del temps es va posar aquests en el clau, però de tant en tant l'escocès va avançar aquests i va ser capaç d'aterrar un gran xut amb la dreta que Meikle intentar lliscar fora de rang.

Més del mateix en el segon, però en el tercer Meikle va començar a jugar a la multitud, especialment quan el suport a les cordes, descaradament picant-li l'ullet a les noies de targetes anell evitant trets.

El servei normal es va reprendre en el quart, Robb va començar tallant l'anell per evitar Meikle utilitzant el seu èxit i tàctiques dirigides, això va ser molt eficaç per a l'escocès com sense cap lloc per anar a l'anglès no tenia més opció que la caixa a la seva manera de sortir de les cordes, el que va fer en l'estil.

A mesura que la lluita es va acomodar en l'últim terç, Meikle va començar una altra vegada a jugar a la multitud, però en el dong va assegurar que aquesta vegada s'havia jutjat a la distància adequada per evitar els grans drets de bucle des del replà Scotsman.

La ronda final va ser una galeta, mentre que encara en la mateixa línia que la ronda anterior, Robb amb el suport de l'anglès sobre les cordes com Meikle jugat a la multitud, hi havia alguna cosa d'excel·lent i molt entretingut de la boxa de dos partits.

Després de sis interessant, rondes d'entreteniment Àrbitre Llegeix Murtagh va anotar la baralla 60-54 en favor de Robb.

La primera baralla de la nit veure els rivals de Gimnàs excampió de Kickboxing Mundial unificat Sam Allan en l'acció contra Downpatrick, Tornar Marty Kayes d'Irlanda.

He de dir que això realment era una baralla de craqueig, dos protagonistes donant tot per cada segon de cada ronda, va ser una veritable batalla royale sense parar.

Després de quatre excel·lents rondes d'Àrbitre de boxa Llegeix Murtagh va anotar la baralla 40-37 a favor d'Allan, tant als aficionats locals es delecten.

Felicitacions a Thomas Melville i el seu equip, No només superar l'adversitat de perdre la seva baralla co-titular, així com algunes de les baralles programades, però les hi va arreglar per posar en un excel·lent esdeveniment.

Felicitacions estan en ordre per a Craig Docherty, que s'uneix a la talla de Ricky Hatton, Graham Earl, Kevin Lear, Shea Neary, Tony Oakey, Wayne Elcock, Wayne Alexander i altres llegendes britàniques del passat a ser coronat el campió del món de la UMC.

 

Churcher preparat per a la guerra contra McEwan El 15 d'agost

Una boca de reg xoc intern, entre Lee Churcher de Newport i Craig McEwan d'Edimburg, s'estableix per oferir a la cartellera de les pròximes Promocions Colloseum de Thomas Melville EL RETORN esdeveniment en el Centre d'Oci Llacuna en Paisley, Escòcia dissabte 15º Agost 2015, que està encapçalat per l'enfrontament Craig Docherty-Michael Kelly UMC Mundial Súper campionat welter.

 

Churcher (12-3-1), qui es va assegurar el títol àrea BBBofC gal·lesa amb una novena victòria d'atur ronda sobre Barrie Jones en 2012, però mai va arribar a defensar abans de canviar de lleialtat a la MBC, entra en la lluita d'una ratxa de sis victòria.

 

El seu oponent, McEwan (22-4-1) estarà fent la seva primera aparició a casa des que va tornar d'Amèrica, on va lluitar entre d'altres campions del món Andy Lee i Peter Quillin.

 

Sobre el paper de la baralla sembla que serà un Stormer ja que tots dos protagonistes són molt 'atac és la millor forma de defensa' mentalitat, tant és així que una sèrie d'experts en línia han debatut que això és probable que sigui una sortida i cap a fora per la guerra cara a cara, molt en un va similar a aquestes batalles clàssiques entre Arturo Gatti i Mickey Ward, de tornada a 2002/3.

 

Un tren de pensament que pràcticament reflecteix Churcher propi, com va quedar clar quan va parlar abans.

 

"Aquesta és una baralla massiva per a mi, Tinc moltes ganes de barallar amb ell, és dur i un gran pegador, tant com jo de veritat.

 

Aquests són el tipus de baralles veritables lluitadors volen, difícil dir-ho suaument, baralles com aquesta es fan per a les grans ocasions i ells no aconsegueixen molt més gran que això, bé a Escòcia això és segur, hi ha el Craig Docherty-Michael Kelly baralla pel títol com a cap de cartell i Scott Harrison estarà fent el seu retorn en el xou també.

 

Dit això, Crec que serà la nostra lluita dels aficionats a parlar de més, especialment després, Serà una guerra allà.

 

Sí que ha estat en amb alguns bons noms, però això no em preocupa, no és una opció per a mi, No puc perdre, És així de simple com això.

 

Vaig a portar la lluita a ell, que realment, la seva mà dreta lliura un cop devastador, així que no li ha de donar a l'habitació per fer-lo servir, He de arribar-hi i donar-li a ell primer.

 

No estic preocupat per l'ocasió o que és en el seu propi terreny, Acceptar així que estic probabilitats de rebre recepció hostil, però això està bé amb mi.

 

Dir que hi ha alguns fans arribant fins i tot em donen suport, Òbviament es tracta d'un viatge llarg per als meus fans, és un viatge massiu per a ells, Sóc conscient que no puc agrair prou per viatjar tot aquest camí a Escòcia per veure barallar amb mi ".

 

Llegeix Churcher vs Craig McEwan compte a la cartellera de la Unió Mundial de Boxa Kelly Craig Docherty-Michael (UMC) Baralla de campionat mundial superwelter que encapçala Colloseum del Thomas Melville Promocions EL RETORN esdeveniment en el Centre d'Oci Llacuna en Paisley, Escòcia dissabte 15º Agost 2015.

 

Sancionar per a aquest esdeveniment és cortesia de la Comissió de Boxa de Malta (MBC) www.maltaboxingcommission.com

 

Entrades, preu de £ 40, 50 £ i £ 75 (VIP) estan disponibles en qualsevol dels boxejadors que participen o truqui al 07932 069376 i també estan disponibles en línia a www.tkoboxoffice.com

 

Docherty-Kelly Títol Enfrontament fixat per el 15 d'agost

L'ex campió de la Commonwealth de Glasgow Craig Docherty s'estableix a desafiar Dundalk, Michael Kelly d'Irlanda per la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol superwelter del Món, en Colloseum Promocions del Thomas Melville EL RETORN esdeveniment en el Centre d'Oci Llacuna en Paisley dissabte 15º Agost.

 

Per Docherty que podria considerar-se un cas de tornada al futur, com de tornada en 2007 sense èxit va desafiar Llegeix McAllister per a la versió de pes lleuger del títol de la UMC.

 

Ara, vuit anys després Docherty serà l'esperança que es tracta d'una inversió en la sort i en la 15º Agost li serà, no el seu oponent que emergeix victoriós i coronat com el campió súper welter de la UMC.

 

Mentre que el focus principal és legítimament en lluita pel títol Docherty-Kelly Mundial, no és l'única baralla al programa que ha cridat tant l'atenció dels mitjans i la boxa del públic, ni per remei.

 

Suport principal veu el retorn d'un dels més grans boxejadors d'Escòcia mai, com de tota la vida britànica, Mancomunitat, IBO Intercontinental i OMB Mundial de campió de pes ploma Scott Harrison fa el seu tan esperat retorn al ring, en un combat a deu assalts contra un oponent encara no té nom.

 

Recepció dels mateixos nivells d'atenció, tant per al titular i principals combats de suport, és la sensacional Escòcia vs Battle Royale Gal·les, entre Craig McEwan d'Edimburg (22-4-1) i de Newport Lee 'Lights Out' Churcher (12-3-1).

 

Sorprenentment aquesta boca de reg de la batalla, entre McEwan, que ha lluitat de la talla d'Andy Lee i Peter Quillin, i Churcher, l'Àrea de Gal·les i campió del Masters Britànic, no és per a qualsevol forma de Campionat guardó.

 

Un altre excel·lent joc intern fins, entre d'Bellshill Ronnie Nailen (3-1) i Bardney, Invicte Nathan deCastro de Lincolnshire (4-0), és una altra baralla que està segur de captivar les multituds, ja que tots dos són grans pegadores que no tenen por de barrejar i enfrontar-se cara als peus quan fos necessari.

 

Això no és tot, ni per remei, com de Nairn sorra Robb pren molt entretingut Jody Meikle d'Scunthorpe en un concurs de sis assalts en pes semipesado, mentre que l'invicte Darren McAdam de Glasgow adquireix Matt Scriven de Nottingham.

 

També a la targeta és un concurs de pes creuer entre Askham-in-Furness, De Cumbria Llegeix Kellett i debutant Kevin Barker de Nottingham en un tot terreny de quatre i per últim però no menys important de Dunfermline Alistair Gonsales adquireix debutant Ryan Lyall en una ronda de concurs de quatre superwelter.

 

Craig Docherty vs Michael Kelly per la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol superwelter del Món, titula Colloseum del Thomas Melville Promocions EL RETORN esdeveniment en el Centre d'Oci Llacuna en Paisley, Escòcia dissabte 15º Agost 2015.

 

Sancionar per a aquest esdeveniment és cortesia de la Comissió de Boxa de Malta (MBC) www.maltaboxingcommission.com

 

Entrades, preu de £ 40, 50 £ i £ 75 (VIP) estan disponibles en qualsevol dels boxejadors que participen o truqui al 07932 069376 i també estan disponibles en línia a www.tkoboxoffice.com