Tag Archives: Gianluca Di Caro

Informe Lluita: Thomas and Dudzinski Impress on Debuts as Preece, McIntyre and McGivern Score Big Wins In Cardiff

Informe de Gianluca Di Caro

 

Ben McGivern vs. Ben Hough
Carl Thomas vs. Kyle McNicholas
Kacper Dudzinski vs. Michael Kelly
Levi Griffiths vs. Scott McIntyre
Liam Preece vs. Steffan Hughes

Photographs courtesy of Thomas Jones

 

 

En dissabte I made the trip west from my London home to the beautiful city of Cardiff for the Owen Watkins promoted event at the Ice Arena Wales.

The event was due to be headlined by the much anticipated all Welsh Heavyweight title clash between Hari Miles and Dorian Darch, for the World Boxing Foundation (WBF) European Heavyweight Championship. However the fight had to be postponed as Darch was unable to take part due to a suspension he received following a fight on a different event a few weeks prior.

Despite this setback Owen Watkins had decided that the show must go on and I for one am pleased he made that choice, as the planned undercard featured a number of top class amateurs I have been looking forward to watching making their professional debuts.

First up was debuting Carl Thomas versus Kyle McNicholas in a four round Light Heavyweight Contest.

Both lads started really well exhibiting their respective boxing skills.

As the round progressed Thomas stepped up the pressure, backing McNicholas onto the ropes and began letting rip with shots to the body and head of the Liverpudlian.

As the round progressed into the final minute Thomas landed a cracking right to the head that shook McNicholas to the core, Thomas followed up with a left to the body followed almost immediately with a big left to the body that sent McNicholas to the canvas.

Surprisingly McNicholas made the count, they sure breed them tough on Merseyside, as that was a vicious body shot just below the lower rib, you just don’t see people get up after those that often.

On the restart Thomas went straight back on the attack, firstly firing off a stiff jab followed by another stinging left to the body and a double right to the head.

Thomas kept up the pressure, peppering McNicholas with a wicked body-head combination followed by another good stiff jab to back McNicholas into a neutral corner before letting rip with a sensational left hook to the body, that sent McNicholas down for a second time.

Referee Roger Riley began the count and as it just reached the eight count point McNicholas began to try and rise without success, leaving the referee no option but to wave the fight off just as the bell tolled to signal the end of the first round.

I’m pleased to say that McNicholas was perfectly OK and did get to his feet shortly after.

My final thoughts on this particular fight are; it may have only lasted one round but what a cracking round it was.

Next up see Kacper Dudzinski making his pro debut against Belfast’s Michael Kelly in a four round Super Welterweight contest.

Right from the off Dudzinski got behind his seriously strong jab and began controlling the proceedings with fast hands and stiff double jabs.

Kelly is no mug, ni per remei, he’s as savvy as they come, but even he had to concede to taking a defensive stance and patiently wait for any opportunity, no matter how slender, to counter, which to be honest were few and far between.

Dudzinski seriously impressed against Kelly and has a fantastic future in the sport.

It may have been his debut, but based on his performance en dissabte nit, against a former genuine title challenger, I reckon he’ll go all the way to the top and deserves it too, anyone who can keep Kelly on the back foot the way Dudzinski did for virtually the full four rounds is without doubt something special.

Don’t get me wrong Kelly landed some cracking shots but Dudzinski’s sensationally fast hand speed and superb defence kept those opportunities to the bare minimum.

Nice little touch from Kelly late in the final round, following a ‘matrix style’ reaction move, that almost prevented him touching a glove down, però, much to his annoyance he received a count from referee Chris Kelly, although Kelly was convinced he’d actually had avoided his glove touching the canvas, but instead of standing there and protesting he dropped down and proceeded to do push ups throughout the count to show his disapproval, per al delit de la multitud.

After four brilliant rounds it came as no surprise that it was Dudzinski whose hand was held aloftthe official result showed Dudzinski scoring his maiden pro victory by a 40-35 marge de punts.

Next up was Ben McGivern versus Ben Hough in a four round Cruiserweight contest.

Quina lluita, McGivern mainly bossing the proceedings, forcing Hough on to the back foot as well as the ropes for a good chunk of the first stanza. Hough may have been on the defensive for a good part of the first but when the opportunities arose he took them in style.

It was virtually a complete turnaround in Round Two, with Hough wrestling control and putting McGivern on the back foot, and ropes, similar to the way the Scot had bossed the first round.

The third stanza was a much closer fought affair, so much so I found it hard to split them, punts savis.

The fourth started out more or less as the third ended, with both protagonists going for it hammer and tongs, but as the Round progressed McGivern stepped up the pace enough to not only secure the round, but also the victory.

After four sensational all action rounds, as I gave away above, it was McGivern that came away victorious, referee Roger Riley scoring the excellent contest 39-37 in favour of the Scotsman.

Following the fight both boxers agreed to a rematch, which I have been reliably informed is likely to take place in Liverpool on Setembre 8 put the date in your diary this is a fight no one should miss!

The penultimate fight of the night see Blackwood, South WalesLiam Preece versus very, very late replacement Pentrefoelas, North WalesSteffan Hughes in an all Welsh contest.

What a corker this fight was, it was an all action thriller from start right through to the final bell.

Considering Preece had a considerable weight disadvantage to deal with, he really went for it, taking the fight to his more experienced, and heavier, adversari.

Preece boxed confidently not only when on the attack but also when defending against the pinpoint accurate exocets launched by Hughes.

Preece was impressive throughout, and I’m sure it didn’t surprise anyone in the Ice Arena Wales when referee Chris Kelly’s scorecard was read out as a 40-36 points victory for the South Wales Lad.

The final pro fight of the night pitted highly rated former amateur star Port Talbot’s Levi Griffiths versus Liverpool’s Scott McIntyre.

Griffiths is so slick, the classy youngster began well and landed some stinging shots, which forced McIntyre to switch to ‘plan B’ early on in an attempt to keep on the inside to prevent the Welshman from getting his big shots off.

McIntyre’s plan B may not have been pretty, but boy oh boy it was highly effective.

After the initial ‘open’ període, which allowed the slick Welshman to achieve a good level of success, the majority of the fight could have taken place in a phone box.

McIntyre clearly had no intention of giving Griffiths any opportunity to let rip with any big shots, he just kept him tied up throughout, sometimes by foul means, so much so that after numerous warnings for holding or not breaking when told, referee Roger Riley deducted a point, however even that point deduction wasn’t going to prevent the Liverpool man from securing the victory, the official score being 39-36.

He de dir, whilst personally disappointed that the Miles-Darch WBF European title fight didn’t take place, promoter Owen Watkins had put together such a top class support card that I, as well as am sure everyone else in attendance had their Pugilistic Appetite well and truly sated by the fare on offer and look forward to his next promotion, which will take place at the Cwrt Herbert Leisure Centre in Neath on the 22nd September.

Stoppage Win Over Martinez Sets Khan on Course For Another Title Shot

 

Informe: Gianluca Di Caro – Photos courtesy of Joe Ibbotson.

 

It may have been the coldest weekend of the year in the UK so far, but the icy cold conditions en dissabte night didn’t prevent the fans turning out to support local hero Tasif Khan as he faced Mexican Champion and former WBC World Title Challenger Juan Lopez Martinez on the Bridie Murtagh (Saorise Promotions) promoted Dinner Event at the Royal Taj (formerly the Connaught Rooms) in Bradford.

 

The importance of the fight clearly wasn’t lost on any of Khan’s fans, their man may already have secured World Boxing Union (UMC), Unió Global de Boxa (GBU) and World Boxing Confederation (CMB) World Championships over the past couple of years, Però una victòria en dissabte would mean that Khan, who is already highly ranked by the International Boxing Federation (FIB) in their Intercontinental Ratings, would be eligible to mount a challenge for the prestigious IBF Intercontinental Championship in the Summer as the first step to mounting a potential future challenge for the coveted IBF World Crown.

 

Prior to the first fight of the night, Master of Ceremonies Sam Gorman gave a moving eulogy to British & Autoritat irlandesa de boxa (BIBA) Vicepresident (Escòcia) Kenny Barr, who tragically passed away in December at the age of just 34, which was followed by a standing Ten Bell tribute.

 

OK now let’s get onto the the main event, a ten round non-championship Super Flyweight contest between the aforementioned Tasif Khan and Juan Lopez Martinez.

 

The atmosphere was electric as the protagonists made their way to the ring with the entourages in support waving their respective countries flags and in Khan’s case also carrying his many Championship belts. After the pre-fight razzmatazz and introductions it was down to business for the young Gladiators.

 

Right from the opening bell both men began to cautiously vie for Centre-ring, Khan utilizing his superior reach to take effective control and force his more experienced opponent on to the back foot.

 

About the midway point of the round Khan began to step up the pace, landing some big shots to both body and head, each time Martinez stood his ground and countered with good effect.

 

In the second it was more or less the same, with Khan taking the initiative and actively attacking, whilst Martinez remained content to counter when the opportunity arose.

 

Round three see Khan step up the pace further, utilizing superior hand speed and slick movement to land a some sensational shots, the most notable was a huge right to the chin late on in the round. Martinez was clearly shaken, but still thinking clearly enough to change his tactics and tie the Bradford man up on the inside to prevent further big shots landing.

 

Initially Martinez took the fight to Khan in the fourth, in doing so landed a sensational hook to the head of Khan. However this tactic just played into Khan’s hands and the Bradford man came back with some sensational combinations each time the Mexican mounted an attack.

 

As the round progressed into the second minute, Khan caught Martinez with another big shot which sent the Mexican back towards the ropes, Khan stepped in and let rip with a double handed flurry culminating with a big left hook to the body, which sent Martinez to the canvas. Martinez made the count and made it to the end of the round by tying up Khan on the inside again.

 

Round five see Martinez utilizing the tying up Khan on the inside tactic more, and at times looked outclassed. Khan’s superior ring-craft really came into play as the round entered the final minute, the confident persona Martinez carried in the early rounds was now gone, Martinez was beginning to try and slow Khan’s scintillating pace down to a crawl, constantly grabbing hold each time Khan mounted an attack, before letting rip with uppercuts at every opportunity, much to the dismay of Khan’s corner, who were shouting at their man to work off his jab and keep him at a distance.

 

Round six see Khan confidently begin to wear Martinez down further with fast double handed flurries and powerful combinations to both body and head. At more or less the half way point of the round Khan broke loose from another attempted holding session from Martinez and fired a couple of stiff jabs, before stepping in with a huge hook to the body. Martinez immediately collapsed to the canvas and was clearly distraught, however the tough Mexican tried his hardest to make it to his feet before referee James Ancliff’s count reached its conclusion, albeit unsuccessful in doing so.

 

The official time for the stoppage 1 minut i 32 seconds of the sixth round.

 

Preceding the Khan-Martinez headline bout was a six round Super Middleweight contest between Bardley, Lincolnshire’s unbeaten Nathan Decastro and very late replacement Malcolm Richardson from Blackpool.

 

Originally IBF Ranked Decastro was due to compete against Ghanaian Philip Kotey, who had arrived in the UK but fell ill el divendres nit. More disappointment for Decastro as a win over Kotey would have also positioned him for a potential shot at an IBF title later in the year.

 

Right from the off it was clear that Decastro was intent on making a statement, the Bardley man closing of the ring and letting rip with power punch after power punch. Richardson’s made of stern stuff and stood his ground and countered with good effect. However as the round progressed towards the second minute, Decastro switched to the body, landing a massive body shot that sent Richardson down.

 

Richardson made the count, in fact following the knockdown went on the front foot and landed a couple of good shots of his own, but Decastro’s relentless power shots got the better of the Blackpool man and with about 40 seconds of the round to go Decastro caught him with a huge body shot to send him to the canvas for the second time, this time though Richardson didn’t make it to his feet before referee James Ancliff’s count reached it’s conclusion.

 

Official time of the stoppage was 2 Minutes and 30 segons de la primera ronda.

 

Prior to Decastro-Richardson it was time for a Heavyweight contest between Askam-in-Furness, Cumbria’s Lee Kellett and Belfast, Northern Ireland’s Ryan Kilpatrick.

 

Quina lluita més gran, both lads gave there all for the full four rounds, much to the appreciation of those in attendance.

 

After four highly entertaining all action rounds it was Lee Kellett that scoring referee James Ancliff decided was the victor by a 40-36 marge de punts.

 

Next up was a four round Super Lightweight contest between Newcastle’s Jak Johnson and Liverpool’s Paul Peers.

 

Quina lluita, it was a true Battle Royale, these two warriors gave no quarter, and it was a seriously top class battle. The first couple of rounds were exhausting to watch, pure toe-2-toe action from start to finish, so much so that this contest rightly earned the accolade of the Fight of the Night.

 

The third though see Peers in the ascendancy, the Liverpool man steeping up the pace as well as switching his focus to the body of the Geordie with great effect, so much so that around the midway point Peers sent Johnson to the canvas with a pin-point perfect shot to the lower rib.

 

Johnson made it to his feet but in the dying seconds of the round Peers found a way through Johnson’s excellent defence to land another shot to the lower rib to send Johnson down for a second time, this time Johnson couldn’t make it to his feet to beat referee James Ancliff’s count.

 

Official time of the stoppage was 2 minuts i 59 seconds of the third round.

 

The opening bout of the night sees Aberdeen’s Nathan Beattie in action against late replacement Belfast’s Marty Kayes.

 

Beattie-Kayes was a purist’s dream fight, it was one seriously closely fought and highly technical contest, which wouldn’t come as any surprise to those in the know, as these two had fought each other previously.

 

After four closely fought rounds scoring referee James Ancliff’s score card read 40-37 in favour of Nathan Beattie.

 

There were due to be two further contests on the cardObadai Sai vs Isaac Quartey and Patrick Okine vs Saidi Mundi, however these contests failed to take place due to only Quartey and Okine receiving their visa in time to make the trip to the UK.

R.I.P. Kenny Barr

It was announced earlier today that Kenny Barr, Vicepresident (Escòcia) of the British & Autoritat irlandesa de boxa (BIBA) and Scottish representative for the World Boxing Foundation (WBF) passed away yesterday.

 

Kenny, who was just 34 anys, leaves behind his beloved daughter Hayley.

 

Gianluca Di Caro, CEO and Executive Vice President of the British & Irish Boxing Authority made the following statement on social media earlier.

 

“I am in total shock, I just cannot begin to describe the way I am feeling right now, I just cannot believe that BIBA Vice President (Escòcia) Kenny Barr has passed away, it just makes no sense to me at all.

 

My sincere condolences to Kenny’s family and friends, my thoughts are with you at this time of immense sadness.

 

Kenny has been by my side since the inception of the British & Irish Boxing Authority and he was there by my side when we first began sanctioning events in the UK under the Malta Boxing Commission banner and I just cannot believe that he will not be by my side as we grow bigger and stronger over the coming years.

 

Kenny was the main man for BIBA in Scotland, it was his determination and passion for the sport that made us so successful in Scotland.

 

His passion for the fighters is undeniable, they were always first and foremost in his mind, helping them in any way he could. Helping them to achieve their dreams, that was his true passion.

 

I’m going to miss seeing your beaming smile mate, as well as your angry scowl, I’m going to miss your passionate debates, and I’m going to miss us working together pioneering fighter and event health and safety. I promise you Kenny that we will continue to fight the fight to make this sport better, més segur, and continue to help the fighters achieve their dreams.

 

Rest in Peace Kenny, you may be gone but you will never be forgotten xxx.”

 

The Board, of the British & Autoritat irlandesa de boxa, as a whole join Mr. Di Caro in sending their sincere condolences to Hayley for the loss of her father, as well as to Kenny’s family and many, many friends.

MBA revoca la llicència de Billy Corito amb un estil sense precedents

Les xarxes socials van bullir ahir amb la notícia que la més famosa de Malta, internacionalment, el boxejador professional Billy Corito tenia la seva Malta Boxing Association (MBA) llicència revocada, per davant del seu 22nd Lluita de setembre

 

L'enrenou a les xarxes socials no era tant pel fet que el president de l'MBA, el Sr. Michael Bonello havia decidit revocar el Sr. Llicència de Corito, però la raó per la qual i el mètode inusual va escollir per informar al Sr. Corito que havien escollit fer-ho.

 

Sens dubte, aquests dies les xarxes socials estan demostrant la manera més senzilla de difondre la informació el més ràpidament possible, però sembla molt poc professional, fins i tot possiblement poc ètic, però per informar el boxejador més conegut de Malta per WhatsApp de la decisió.

 

No obstant això, mentre que el Sr. La decisió de Bonello d'utilitzar les xarxes socials per informar al Sr. Corito de la decisió probablement no va ser la més sàvia de les opcions, en si mateix, aquest faux pas en particular palideix en comparació amb la seva declaració escollida, que era "Hola Billy, Sé que estàs boxant. Com sabeu, perdràs la teva llicència de MBA. Em sap greu no donar-te suport aquesta vegada". La resposta de Billy Corito va ser un simple "D'acord, gràcies"

 

Després de rebre la notícia el Sr. Corito va contactar immediatament amb el Sr. Charlie Cardona de la Malta Boxing Commission (MBC) i el Sr.. Gianluca Di Caro dels britànics & Autoritat irlandesa de boxa (BIBA) per comprovar si algun d'ells estaria disposat a donar-li la llicència, o com en el cas de MBC el relicència, tots dos estaven d'acord.

 

L'any passat el Sr. Corito, que prèviament tenia llicència de l'MBC durant uns quants anys, es va veure obligat a retornar la seva llicència de MBC pel MBA abans que li llicenciassin per lluitar en un esdeveniment sancionat per ells mateixos..

 

Parlant des de casa seva el Sr. va dir en Corito.

 

"Em va sorprendre el missatge de Michael, no té sentit, Sóc la cara de la boxa maltesa, tothom em coneix.

 

L'MBA volia que lluités als seus espectacles, així ho vaig fer, però ara no volen que lluiti als programes de MBC, que és infantil.

 

No m'agrada la política, Sóc un boxejador, Vull lluitar, Vull lluitar no només a Malta, Vull posar Malta al mapa de la boxa.

 

Quan estava amb l'MBC abans de lluitar a Anglaterra, però amb MBA la meva única opció és lluitar només aquí a Malta, així que realment no estic preocupat, més enfadats com ho van fer".

 

 

-Final-

 

 

La boxa professional torna a l'Afganistan

Allà per 2012, L'afganès Hamid Rahimi, amb seu a Alemanya, va vèncer Said Mbelwa de Tanzània per assegurar l'Organització Mundial de Boxa (OMB) Títol intercontinental de pes mitjà davant d'un miler de públic a Kabul, Afganistan.

 

En el seu moment s'esperava que aquest fet històric, que també es va retransmetre en directe a milions de llars de tot el país, anunciaria el tan esperat retorn dels esdeveniments habituals de boxa professional a l'Afganistan.

 

Alguns cinc anys després, Sembla que finalment l'esport de la boxa professional està a punt de restablir-se, seguint la Federació d'Arts Marcials d'Afganistan (AAMAF) unint forces amb els britànics & Autoritat irlandesa de boxa (BIBA) per desenvolupar la boxa a la regió així com sancionar esdeveniments a tot el país.

 

En anunciar conjuntament la nova associació, Va dir el secretari general de l'AAMAF, Shukrullah Fazili;

 

"És emocionant establir l'agència de la federació BIBA a l'Afganistan.

 

És un gran honor per a tots dos.

Farem la promoció i desenvolupament de BIBA a l'Afganistan i realitzarem esdeveniments i seminaris nacionals i assistirem a tots els tornejos internacionals., seminaris i molt més”.

 

A continuació, va afegir el vicepresident de BIBA, Gianluca Di Caro;

 

"No puc començar a expressar l'honor que som jo i nosaltres (BIBA) són aquells companys de l'Associació de Comissions d'Esports de Combat, la Federació d'Arts Marcials d'Afganistan, van decidir apropar-se a nosaltres per associar-se amb ells pel que fa al desenvolupament de la boxa professional a l'Afganistan, així com a la sanció d'esdeveniments de boxa..

 

Tinc moltes ganes de tornar a la regió de Pashtūnistān. Els records de la nostra primera incursió en la sanció de la boxa a la regió fa poc més d'un any són tan vius.

 

Aleshores vam aprovar amb orgull el primer esdeveniment de boxa professional al Pakistan, en nom del campió del món de dues divisions Amir Khan, per recaptar els fons necessaris per permetre a la Fundació Amir Khan construir pous d'aigua dolça al districte de Tharparkar, una de les regions més desolades i pobres del món actual.

 

Crec que aquesta nova associació entre l'AAMAF i el BIBA no només farà que l'esport es desenvolupi encara més a la regió, però també ofereixen l'oportunitat als boxejadors afganesos de fer-se un nom internacionalment”.

 

Britànic & Autoritat irlandesa de boxa

Web: www.boxbiba.com

Facebook: www.facebook.com/BibaBoxing/

Refilo: @BIBABoxing

 

 

Informe Lluita: Fireworks In Liverpool – Turrista & McConville In KO Form, Gallagher & Kennerdale Score Impressive Victories.

 

 

Ringside Report by Gianluca Di Caro

 

 

El Divendres nit, només 24 hours before local hero Tony Bellew’s showdown with David Haye, Merseyside fight fans turned out in force for a little pugilistic aperitif at Hanger 34 in Liverpool for an event hosted by local promoter Kyle Gallagher.

 

Boy oh boy were they in for a cracking night of boxing to whet the appetite for the big fight, as in terms of action and drama the fights themselves were quite possibly not that far off being on par with those from the 02 in London the following night.

 

Heading up the event was local unbeaten prospect Dayle Gallagher, in action against Northern Ireland’s Michael Kelly, however as the Liverpool lad had elected to open up the professional element of the show, for a change I’m starting the report from the first fight rather than last.

 

Right from the off Gallagher took centre ring and began to pressure his more experienced opponent. Kelly though used his vast experience to good effect to contain the fast starting scouser.

 

As the round progressed opportunities arose for Gallagher to let rip with some cracking body-shots, Kelly though is well schooled defensively wise, which prevented the young prospect getting too many opportunities before the end of the round.

 

Round two was a much more open affair, so much so that there was some great toe-to-toe action, much to the delight of the assembled crowd.

 

Gallagher started to get into a good flow in the third, often backing Kelly up before letting rip with short sharp flurries to body and head. The Irishman held his ground and comfortably boxed his way out of trouble on numerous occasions.

 

More of the same in the fourth, albeit being fought at higher pace compared to the earlier rounds, Gallagher backing Kelly up before letting rip with combinations to body and head, as before Kelly countered with good effect.

 

With the fans egging their man on, the pace in the final minute or so was nothing short of frenetic, with both men landing some seriously heavy shots as they slugged it out.

 

After four highly entertaining rounds, it was Dayle Gallagher’s hand held aloft by Referee Matt Scriven, qui va anotar la baralla 40-37.

 

Following Gallagher-Kelly see local lad Jonny McConville making his professional debut against Northern Ireland’s Phil Townley.

 

Quina lluita, McConville really was impressive in his controlled approach, taking the fight to the Irishman and dictating the proceedings for much of the time.

 

Considering it was his debut pro contest, the youngster had the confidence to showcase his skills to great effect, throughout the fight McConville was able to cut off the ring in style before landing some classy combinations as well as some seriously big shots.

 

Don’t get me wrong it wasn’t all one way traffic, Townley is always game for a good scrap and was more than happy to trade shots, landing some crackers of his own, but it was the young Liverpool lad that was definitely in control.

 

Townley got cut from a big punch late in the third, which seemed to ignite the blue touch paper for the young Merseysider, who noticeably stepped up the pace.

 

In the final round McConville kept up the pressure, backing his opponent up on numerous occasions before letting rip with big shots, followed by some classy combinations.

 

In the final thirty seconds of so of the round McConville stepped up the pace once more and backed the Irishman onto the ropes before letting rip with a torrent of power shots, Townley struggled to counter so opted to cover up, with no counter punches in sight from the Irishman, referee Matt Scriven had no option but to step in and stop the fight on the two minute and forty five second mark.

 

Next up was the highly anticipated Heavyweight bout between Sean Turner (1-0-0) and Belfast’s debuting Ryan Kilpatrick.

 

What a cracking contest, for as long as it lasted that is, both lads went to war right from the opening bell. The crowd were on their feet as the big men went toe-to-toe, each letting rip with a salvo of powerful exocets.

 

As the clock edged towards the second minute, Turner found the slightest of openings, stepped back a touch and let rip with a massive shot to the body to send the big Irishman to the deck. Amazingly Kilpatrick managed to get back to his feet before the count concluded.

 

Right from the restart Turner went on the attack, letting rip with further big shots, the final salvo producing a pin point accurate massive shot to the oblique that sent Kilpatrick to the canvas for a second time.

 

Unfortunately no matter how hard the Irishman tried to get up in time to beat the count again, he just couldn’t do it, leaving referee Matt Scriven no option but to wave off the contest on the one minute and twenty six second mark of the first round.

 

Side note on this bout, both men really did excel, the quality of the shortened fight was nothing short of sensational. I for one can’t wait to see both fighters in action again and hopefully in the future against each other once more.

 

The final fight of the night see unbeaten Craig Kennerdale in action against the highly entertaining and experienced Irishman Marty Kayes.

 

Right from the off Kayes went on the front foot, taking the fight to his younger opponent. The savvy Irishman then proceeded to make life as difficult as possible for Kennerdale.

 

Kennerdale responded well and as the round unfolded managed to get himself on equal ground, which wasn’t easy as Kayes kept digging into his well stocked locker for shots, and let’s say entertaining ‘professional’ moves, to throw a spanner in the works and disrupt the Merseysider’s game plan.

 

As the second round progressed Kennerdale began to turn the tables on the Irishman, showing Kayes that he too has a well stocked bag of tricks and clever moves, so much so that for long periods of time he was able to keep the wily Irishman on the back foot.

 

Més del mateix en la tercera, however the forth was a much closer fought affair, with the upper hand being equally shared between the two protagonists throughout the round.

 

After four highly entertaining, action packed rounds Referee Matt Scriven scored the contest 40-38 in favour of Craig Kennerdale.

 

Top class event featuring closely matched all action fights, what more could anyone ask for, as such plaudits to promoter Kyle Gallagher for hosting what can only be described as the perfect prelude, for the Merseyside fans that is, ahead of the impending big London fight night.

De prop i personal amb la prospectiva en ascens de Liverpool, Dayle Gallagher

 

Entrevista de Gianluca Di Caro.

Foto: Equip Gallagher

 

 

El tema d'aquesta entrevista és Dayle Gallagher, que està demostrant ser un dels joves prospectes més emocionants que ha sorgit a l'escena de la boxa de Merseyside durant els últims anys..

 

El divendres de març 3rd Dayle està preparat per competir en la seva lluita més dura fins ara, una ronda de sis al Hanger 34 Club de Liverpool, contra Michael Kelly de Belfast, un defensor del campionat provat, que durant l'últim any ha lluitat contra el francès Mohamed Larabi pel títol internacional de la WBF i, més recentment, amb l'escòcia Lee McAllister pel cinturó intercontinental de la WBF., així com va competir en grans esdeveniments televisats a Rússia i Suècia.

 

Invicte en quatre sortides fins avui, dos per parades primerenques, contra Alekseis Nikitenko, al maig 2015 i Jak Johnson al desembre 2016, i dos per decisió de punts sòlids, Marty Kayes a l'abril 2016 i Phil Townley el juny del mateix any, Dayle ja ha cridat l'atenció d'alguns dels noms més importants de l'esport, inclòs el dos vegades campió del món Amir Khan.

 

De fet, cortesia del Sr. Khan i el seu equip, Dayle es va guanyar fermament el seu lloc als llibres d'història de l'esport, com el primer guanyador d'un concurs de boxa professional al Pakistan, després de la seva excel·lent victòria sobre Phil Townley de Belfast el juny de l'any passat.

 

Més endavant, ja que ara mateix crec que és hora de continuar amb l'entrevista.

 

Gianluca

Gràcies per parlar amb mi avui Dayle, tot i que òbviament aquesta entrevista es refereix a la teva carrera professional, especialment la propera lluita contra Michael Kelly 3 de març, M'agradaria començar l'entrevista amb tu explicant una mica als lectors sobre la teva boxa no professional., sobretot la teva carrera amateur, que he entès va començar amb una victòria sobre un dels millors de la divisió en aquell moment.

 

Dayle

Vaig començar a boxar als anys 14, Després d'entrenar durant més d'un any, vaig tenir uns quants esdeveniments entre clubs abans de tenir el meu primer combat d'aficionats que va ser amb poca antelació per representar Liverpool, la meva ciutat natal., que estava contra el número u gal·lès en aquell moment a la seva ciutat natal Wrexham.

 

Sempre recordo que el meu entrenador deia que ningú volia lluitar contra aquest noi, així que vés a noquejar-lo, i a la segona volta després d'haver-lo abatut dues vegades ja l'àrbitre no va tenir més remei per aturar-ho.

 

Moltes persones em van dir que tenia un futur brillant en l'esport, però el meu objectiu en aquell moment era convertir-me en un jugador de futbol professional que va acabar amb una greu lesió i després 18 mesos de fisioteràpia i rehabilitació per la meva lesió.

 

Finalment vaig tornar a la boxa per fer fitness i de seguida em vaig enamorar de l'esport, després d'uns mesos d'entrenament vaig fer una baralla de coll blanc a Newcastle.

 

Després de guanyar-ho, vaig rebre un munt de bons comentaris i em vaig adonar que havia de començar a prendre això seriosament i veure fins on puc arribar en aquest esport., Vaig guanyar la zona nord, Aleshores, els títols britànics i europeus de l'escena sense llicència es van adonar que havia de recórrer al costat professional del joc.

 

 

Gianluca

La teva carrera professional va començar amb força, amb una victòria aturada davant el letó Aleksejs Nikitenko, en primer lloc, com es va sentir la boxa a les files professionals per primera vegada i, en segon lloc, pots donar la teva visió de la lluita si us plau?

 

Dayle

Tot i que havia estat al ring moltes vegades abans, el meu debut professional em va tenir més nerviós que qualsevol altra lluita, però la sensació no podia ser millor.

 

La lluita va durar poc 1 minut crec que abans l'àrbitre havia d'interferir i aturar la lluita que va portar a la meva primera victòria a les files professionals i és un dia que mai oblidaré.

 

 

Gianluca

Va passar gairebé un any abans de tornar al ring, contra Marty Kayes l'abril de l'any passat, però fins i tot amb tant de temps entre baralles estaves en plena forma, superant a Marty als punts. Com et vas arreglar per mantenir-te motivat durant aquest temps i una altra vegada, dona als lectors la teva visió de la lluita?

 

Dayle

Va ser molt dur perquè en aquell moment estava passant per moltes complicacions amb el meu promotor i no podia lluitar i vaig pensar que potser no tornaria a lluitar mai més., però després d'un llarg període fora, el meu germà em va ajudar i em va lluitar.

 

Sabia molt sobre Marty i sabia que no seria fàcil saber l'experiència que tenia, però volia demostrar a tothom que, tot i amb tot aquest temps passat, com de bo puc ser i he aconseguit la victòria i sentia que mai hagués tingut temps fora del ring..

 

 

Gianluca

La teva propera lluita, contra Phil Townley, va arribar només uns mesos després i, a més, va ser a l'estranger en un esdeveniment històric, el primer esdeveniment de Pro Boxing que ha tingut lloc al Pakistan. Pots explicar als lectors primer com va sorgir això i també explicar-los no només sobre la lluita, sinó també tota l'experiència??

 

Dayle

Realment no em vaig creure que fos cert quan em vaig assabentar per primera vegada del Pakistan. Acabava de tornar de les meves vacances i el minut següent estic parlant per telèfon amb l'oncle d'Amir Khan sobre una possible baralla al Pakistan.

 

Tot i que sabia que no estava en el meu pes més apte ni amb el meu pes preferit, no podia perdre l'oportunitat, així que vaig augmentar dues classes de pes només per l'oportunitat..

 

Al cap d'un parell d'hores després que em van oferir la baralla, estava a Bolton a l'Acadèmia Amir Khan omplint tots els meus papers i la meva visa i, literalment, tres dies després estava en un avió que anava a lluitar al Pakistan.

 

En arribar al Pakistan em van tractar com la reialesa, les meves bosses es van recollir i em van portar. Em van rebre l'exèrcit i la policia del Pakistan i em van escortar al meu hotel.

 

Mai podria agrair prou a la gent del Pakistan com van fer que el meu temps allà fos tan benvingut, és un gran país amb grans persones fins i tot quan vaig lluitar contra ells on cridava el meu nom, Tant és així que vaig pensar que tornava a Liverpool amb un públic local.

 

Va ser una de les meves experiències més sorprenents de la meva vida i una que tindré durant la resta de la meva vida, ja que vaig fer història com el primer boxejador professional que va lluitar i guanyar a terra pakistanesa..

 

 

Gianluca

La teva quarta lluita, contra Jak Johnson al desembre i a casa una vegada més, Va ser alhora dramàtic i esperaria anticlimàtic per a tu. Jo estava allà, així que sé tot el que va passar, però podríeu il·luminar els lectors sobre els drames que es van desenvolupar aquella nit des del vostre punt de vista, si us plau?

 

Dayle

Si has vist tota la lluita, sembla que al final no estava gaire content, però això és perquè sóc un lluitador i tot el que vull fer és lluitar.

 

Vaig entrenar molt i em vaig sentir en la millor forma de la meva vida, així que quan la baralla va acabar 30 segons em va molestar, però això és només una cosa que he de fer front a la seva boxa i les baralles poden acabar amb un sol tret.

 

Després de mirar-lo de nou, estava content amb la meva actuació i estic beneït amb el poder de cop de puny que pot treure l'espatlla d'algú de la seva presa amb un sol tret..

 

 

Gianluca

Al 3dia de març estaràs en acció una vegada més al Hanger 34 a Liverpool, on t'has d'enfrontar a l'irlandès Michael Kelly. Saps molt sobre Michael i el seu estil de lluita i també com veus que es desenvolupa aquesta lluita??

 

Dayle

Sé de la gent amb la que ha lluitat i del que ha aconseguit. Sé que serà una lluita dura, però per això el meu equip i jo vam demanar la lluita..

 

No veig els meus oponents en baralles antigues perquè podrien convertir una caixa en una lluita completament diferent, així que m'agrada descobrir-los quan estic allà dins..

 

Crec que serà una lluita entretinguda perquè la gent la vegi, però veig que acaba amb un nocaut, si pego algú en pes welter amb un dels meus tirs de potència amb guants de vuit unces, em sorprendrà veure algú encara allà davant meu..

 

 

Gianluca

Així que fora de les baralles que has tingut fins ara, sigui pro o no, quina ha estat la teva preferida i per què?

 

Dayle

El meu preferit ha de ser el Pakistan fent història i desafiant-me a mi mateix, Va ser un gran risc augmentar dues divisions de pes, però m'agrada un repte i per això estic en aquest joc de lluita., i també boxejar davant del dos vegades campió del món Amir Khan i rebent un gran feedback d'ell, no pots demanar res millor que això.

 

 

Gianluca

Com descriuries el teu estil de lluita??

 

Dayle

Crec que el meu estil de lluita és diferent del boxejador d'estil britànic mitjà que crec que em fa destacar més, Sóc un lluitador contrari amb poder, Sóc un zurd i sé que puc ser un malson per a qualsevol boxejador del circuit de boxa.

 

 

Gianluca

En cas de tenir èxit en el 3dia de març, estaràs invicte en cinc, tot i que potser encara és una mica aviat per pensar en els reconeixements del campionat, Estic segur que ja deus haver pensat en oportunitats com aquesta, com a tal, si us plau, podeu esbossar els vostres plans de futur per als lectors.

 

Dayle

Estic en l'esport de guanyar títols, és un somni meu que sé que puc aconseguir i quan arribi l'oportunitat l'aprofitaré.

 

Continuaré pujant l'escala guanyant baralles i quan el meu equip pensi que és el moment adequat, Aconseguiré el títol i em convertiré en campió.

 

 

 

Gianluca

Estic segur que deu haver estat un àvid observador de la boxa professional fins i tot de jove, com a tal, la meva següent pregunta és quins lluitadors, passat o present, han tingut més influència en tu i en la teva carrera?

 

Dayle

De petit, vaig veure vídeos de Roy Jones Jr, M'encanta la seva prepotència i confiança.

 

Sempre he volgut ser un animador i donar a la gent la sensació que tenia quan el veia.

 

Els meus lluitadors preferits que m'agrada veure molt ara són Floyd Mayweather, Adrià Broner, Chris Eubank Jr i Errol Spence Jr, Aquests són el tipus de lluitadors que m'agrada molt agafar i intentar convertir-los en el meu propi estil.

 

 

Gianluca

Allunyar-se de les baralles, etc., que són les persones principals que formen l'equip Gallagher?

 

Dayle

Tot i que sóc jo qui hi entra per lluitar, no ho podria fer sense el meu equip, del meu germà Kyle que em prepara per a cada baralla, a tots els meus companys a la sala de màquines.

 

Però no és només el meu equip; els meus patrocinadors també m'ajuden a preparar-me per a la nit de lluita, Goodness Grill, qui em prepara el menjar, que m'ajuden amb la meva dieta. Spartan Dynamic que m'entrena per a la meva força i condicionament i em posa en gran forma i em fa sentir més fort que mai.

 

James Harris que m'ajuda amb tot el darrere de les escenes, com ara les entrevistes.

 

Els meus amics, la meva família i la meva xicota, tots m'ajuden entre bastidors quan estic de mal humor per tallar pes i preparar-me per a la nit de lluita.

Però les persones més importants del meu equip són les persones que creuen en el meu somni i em compren entrades per a les meves baralles, perquè el que molta gent no s'adona sense baralles de venda d'entrades no pot passar i sempre estaré agraït a totes les persones que em compri una entrada.!

 

 

Gianluca

On entrenes i quin és el teu horari d'entrenament?

 

Dayle

M'entreno al club de boxa de la sala de màquines, Sports Direct Fitness i Spartan Dynamic, La meva rutina normal per a la nit de lluita és 6sóc Em llevo prenent un plàtan i després directament a Sports Direct Fitness per córrer.

 

M'agrada posar-me entre 4-6 quilòmetres cada matí, després faré una mica de feina amb la bossa i faré una sauna, després aniré a casa i descansaré a 10:30sóc segons quin dia Dilluns, Dimecres, Divendres Estaré a la sala de màquines fins almenys al migdia treballant en la meva boxa.

 

Dimarts i Dijous Estaré a Spartan Dynamic fins al migdia treballant en la meva força i condicionament, després aniré a recollir menjars acabats de preparar a Goodness Grill i després tindré feina 2:30pm fins 9:30pm.

 

És una rutina difícil de mantenir, però pel meu somni tot val la pena.

 

 

Gianluca

Quina diries que és la teva part preferida de l'entrenament??

 

Dayle

Realment no tinc una part preferida de l'entrenament; La meva part preferida és probablement que em diguin que he acabat perquè és un treball molt dur.

 

És un entrenament en addiccions del qual no podria prescindir, però si hagués de triar una cosa probablement seria sparring. És el més semblant a lluitar i no hi ha res millor que donar cops devastadors als oponents.

 

 

Gianluca

Fora de la boxa, quin és el teu esport preferit?

 

Dayle

Fora de la boxa, el meu esport preferit és el futbol, M'encanta veure el meu equip Everton, però qualsevol partit en general només ho miraré per entreteniment

 

 

Gianluca

A més de l'esport, com et relaxes fora de la boxa?

 

Dayle

La boxa està constantment al meu cervell quan tinc temps lliure, miro vídeos de boxa o en parlo amb gent a qui no els importa, però està a la meva sang i no ho puc evitar.

 

 

Gianluca

Actualment, les xarxes socials són una eina molt important per als esportistes professionals; Utilitzeu les xarxes socials per interactuar amb els vostres fans?

 

Dayle

Trobo que les xarxes socials són molt importants en aquests dies per als atletes professionals i sempre interactuo amb els aficionats, perquè qualsevol persona que pren el temps per preguntar-me qualsevol cosa sobre la meva carrera mereix una resposta, Encara no sóc un gran nom en l'esport, així que que la gent em faci preguntes sobre la meva boxa realment significa molt per a mi.

 

 

Gianluca

Finalment, hi ha alguna cosa que vulguis dir als teus fans?

 

Dayle

Gràcies a tots els que segueixen la meva carrera i creuen en mi, no passarà gaire fins que estigui al cim, gràcies.

 

Dayle Gallagher contra Michael Kelly encapçala l'esdeveniment Kyle Gallagher Fight Club Promotions a Hanger 34 divendres a Liverpool 3rdMarç 2017, que s'emetrà a BOOM TV. Les entrades estan disponibles als boxejadors que competeixen o truqueu a Fight Club Ticket Line 07711 098025.

Informe Lluita: DeCastro KOs Rozembergs com fusta & Smith Puntuació Victòries sensacional debut TKO

Informe: Gianluca Di Caro

En general, és o bé una Divendres o Dissabte la nit que em poso la meva dosi habitual
de l'acció pugilística, aquesta setmana, encara que era una mica diferent ja que vaig fer
el viatge des de Londres fins a Leeds diumenge demà, per tal d'atrapar l'última oferta de l'antic campió irlandès, promotor convertit, Llegeix Murtagh.

Tenint en compte que era un Diumenge tarda / espectacle de la nit, Estava poderosament
sorprès, o és que impressiona, que quan vaig arribar al lloc, un bon parell d'hores abans de l'hora d'inici anunciada, ja estava més o menys ple.

He de dir que els fans de Leeds realment saben com divertir-, la
atmosfera al Pryzm Discoteca era elèctric, així que no és d'estranyar que quan el MC molt entretingut, Sr. De Tony Dean, va anunciar a cadascun dels boxejadors que la multitud va mostrar el seu suport amb veu, no només dels lluitadors locals sinó que també van donar la benvinguda als rivals, que fa un bon canvi.

Encapçalant el show va ser el favorit local Sam Smith, que estava fent el seu debut professional, en contra de Letònia Jekaterina Lecko.

Des de la sortida tant a les nenes, a prendre el centre del ring, tentativament boxejant la part posterior dels seus jabs, després d'uns vint segons més o menys, Lecko va decidir augmentar-ho una mica, llançant un bon cop rígid seguit immediatament d'un bucle dret al cap, Smith va tancar la guàrdia just per agafar el tret del seu guant, abans de disparar a terme un cop de dreta, que va agafar el color letó.

Smith va tancar de nou i anar a per totes amb un gran xut amb la dreta al cos i una esquerra
al capdavant, Fecko intentar mantenir-se ferm però Smith va arribar fins i tot
forta forçant l'esquena letó cap a les cordes.

Inicialment Fecko usar la seva jab amb gran efecte per mantenir a ratlla Smith, però
al voltant dels quaranta-cinc segons, Smith es va lliscar sota el cop i va deixar trencar amb un gran tir al cos, ràpidament seguit d'un altre al cap que va sacsejar la noia letona fins al cor.

Smith es va traslladar directament a matar, llançant una multitud de peixos grossos,
sense deixar a Fecko cap altra opció que tapar-se amb l'esperança que pogués sobreviure a l'embat.

Smith havia acorralat el letó a la cantonada i va començar a bombardejar Fecko amb tirs des de tots els angles imaginables., aleshores, just quan Fecko es va endreçar, Smith va fer un xut absolut al cos que va enviar a Fecko directament a la lona..

Quan l'àrbitre Jimmy Byrne va fer que el comte Fecko va mirar cap a la seva cantonada i va sacsejar el cap abans d'intentar desesperadament posar-se en peu., per molt que estava clarament angoixada, es va tornar a caure a l'instant sobre un genoll, sense deixar a Jimmy Byrne altra opció que aturar els tràmits a la marca dels setanta segons de la primera ronda.

Abans del pes mitjà invicte de Smith-Fecko Lincoln, Nathan Decastro, contra Elvis Rozembergs de Letònia, en sis rounds.

El sobrenom de l'anell de Decastro és "Malson" i noi, oh noi, aposto al jove Sr.. Rozembergs en tindrà molts després d'aquesta lluita.

DeCastro, un ex Anglès Amateur Internacional, és tan clínic com vénen. Des del primer moment, el noi de Lincolnshire va seleccionar els seus trets amb precisió, aconseguint tres xuts perfectes de punta només amb la seva salva inicial.

Rozembergs és joc encara, Creient clarament que l'atac és la millor forma de defensa, el letó va tornar directament amb una sèrie de mans dretes fora de la porteria., presentant cada vegada deCastro amb un objectiu clar -Rozembergs cos - a posat les seves mires en, que per descomptat ho va fer, aterrant cops seriosament sòlids cada vegada.

Aproximadament al minut, Rozembergs va intentar donar suport a Decastro entrant fort i ràpid amb una ràfega de doble mà., no obstant això, el costat Decastro va trepitjar abans de deixar arrencar amb una gran dreta al cos, que va enviar Rozembourgs al llenç.

El letó estava clarament en perill, a l'instant, l'àrbitre Jimmy Byrne va aturar la baralla i va cridar el metge i els paramèdics al ring.

Després d'uns minuts Rozembergs va ser ajudat a posar-se dret i mentre ho feia
va rebre un calorós aplaudiment del públic agraït.

Abans de deCastro-Rozembergs va ser un altre debut professional, aquesta vegada
Middlesborough welter Chris Wood, contra Edgar Milevics.

Milevics no ho va fer just res millor que qualsevol Lecko o Rozembergs, de fet, el nen letó va ser enviat a la coberta en els primers vint segons,
següent pitcheo Fusta un gran xut amb la dreta a les costelles.

Milevics va fer el recompte, però al reinici es va poder veure que el seu cor ja no estava en la lluita, optant en comptes de cobrir-se amb l'esperança que Wood no aconseguissin un altre gran tir.

En aproximadament la segona marca de cinquanta succeir l'inevitable, Wood va colar un petit ganxo encantador just darrere de la guàrdia de Milevics, fent que el letó baixés les mans per protegir el seu cos, que el deixava obert a una gran dreta al cap, que no va deixar a Milevics més remei que tapar-se de nou i, com ho va fer, Wood va llançar tranquil·lament una altra gran esquerra al cos., que va enviar Milevic a la lona per segona vegada.

Milevic gairebé va aconseguir posar-se dempeus, però l'àrbitre Jimmy Byrne va fer una ullada i va veure com d'inestables estava el letó de peu i va aturar amb raó la lluita als seixanta segons..

Suport a les tres baralles professionals, eren una sèrie de la Federació Europea de Boxa (EBF) combats sancionats.

La principal, per al Campionat Internacional de pes gall EBF, veure Sophie Varley de Leeds en una represa contra Mandy Cortis de Malta.

Cortis havia arribat des de la assolellada Malta fins a un Leeds força humit i ventós per defensar el títol que va guanyar la darrera vegada que els dos es van enfrontar..

Les tres primeres rondes Cortis van jugar el joc d'espera, l'esperança que tot
acció de la noia Varley seria perforar a si mateixa fora.

La quarta ronda va ser molt més semblant assumpte, amb Cortis optant per portar la lluita a Varley, inicialment la noia maltès estava aterrant uns quants trets, però Varley és tan dur com han arribat i cap a la marca de cinquanta segons ha tornat el control amb una fantàstica exhibició de boxa, va culminar amb Cortis recolzat a les cordes i absorbint un bombardeig aparentment interminable.

Sobre els trenta marca d'un minut que estava Cortis a atacar de nou, utilitzant el seu jab amb gran efecte per preparar Varley per a una o dues combinacions, fins als darrers deu segons més o menys, que era un dit del peu pur als peus Battle Royale.

Cortis controla la major part de les últimes dues rondes, amb alguns
bella boxa, Varley encara va donar una gran compte de si mateixa, només el
quantitat de treball que s'havia posat en durant les primeres rondes tenia virtualment
seva drenat.

Estava clar que anava a estar a prop, i va ser amb Varley assegurant el títol per un molt, molt a prop 58-57 decisió dels punts.

Els resultats de la resta de la targeta EBF eren:

Carly McKenzie York va anotar un excel·lent 40-37 assenyala la victòria sobre
Mel Halstead de Bridlington pel títol de pes ploma de la zona central EBF.

Graham Mattison, de Leeds, va anotar una victòria per nocaut técnico a la segona ronda d'un minut i cinquanta segons sobre Richard Leak de Blackpool al concurs de pes pesat del nord de l'EBF..

Leeds 'Jay Stevenson va anotar un 30-28 apunta la victòria sobre Stoke Phil McGinn.

Leeds 'Liam Hayes va anotar un 40-37 apunta la victòria sobre Stoke Lewis Sherrat

Del Manchester Jimmy Or anotar una estreta 29-28 victòria sobre Philip Walker de Bramley.

MBC uneix forces amb WKA per sancionar Pro Boxa A Escòcia

Director Gerent de Malta Comissió de Boxa i el vicepresident, Gianluca Di Caro i World Kick Boxing i Karate Association (Absolutament) President Escòcia Allan Stewart ha anunciat avui que han unit les seves forces per sancionar els esdeveniments de boxa professional a Escòcia.

 

La nova empresa no només presenten oportunitats perquè els boxejadors professionals escocesos per poder competir més, sinó que també permetrà combatents del món Boxa Kick per competir tant com boxejadors professionals i retrocés dels boxejadors.

 

Mentre que la intenció d'aquesta empresa és per sancionar esdeveniments de boxa professional a Escòcia, sinó que també obre les portes a la possibilitat de combinat pro de Boxa i Kick Boxing esdeveniments, amb la boxa sancionat per la MBC i Kick Boxing sancionat pel WKA, no només a Escòcia, sinó també en qualsevol esdeveniment sancionat per la MBC a Malta, el Regne Unit o Irlanda.

 

En fer l'anunci el Sr.. Allan va dir.

 

"Estem molt contents d'estar treballant amb la Comissió de Boxa de Malta, només pot ser bo per a l'esport per portar una organització de boxa professional progressiva com a Escòcia.

 

Per unir-se als del món de boxa professional amb els del món de kick boxing és una activitat molt interessant, fins ara els poders estiguin al Regne Unit eren bastant feliç per als nostres campions per canviar disciplines i competeixen com boxejadors professionals.

 

Per desgràcia, sempre ha estat a costa de Kick Boxa carrera del lluitador, això ha estat perquè una vegada que han canviat a boxa professional que ja no se'ls permet competir com un boxejador del retrocés.

 

Això canviarà, sota la nostra empresa conjunta amb la Comissió de Boxa de Malta tindran una llicència i competeixen com boxejadors professionals als nostres combatents, així com continuar fent campanya com boxejadors del retrocés en el marc del WKA.

 

Per als nostres combatents això significa molt, que volen competir en ambdós esports i tenen molt a oferir tant a.

 

Aquesta nova associació no es tracta només dels nostres combatents poder lluitar en les dues disciplines, estarem activament estar buscant desenvolupar el costat de boxa professional a Escòcia, donar boxejadors escocesos l'oportunitat d'estar més actiu del que han estat en el passat, volem construir el CBM beneficiar combatents de les dues disciplines.

 

També volem portar més genuïna 50/50 lluites a Escòcia, no volem que sigui una extensió de l'escena actual, volem portar als aficionats genuïns emocionants baralles molt igualats, tots i cada xou ".

 

Sr. de MBC. Di Caro després va afegir.

 

"No podria estar més d'acord amb Stewart, aquest és un desenvolupament seriós emocionant per a l'esport, un que beneficiarà als combatents de tots dos Boxa i Kick Boxing.

 

Quan Stewart es va acostar a nosaltres amb el concepte que estàvem oberts a ella immediatament, no per la raó que moltes persones pensaran, sinó perquè ja havíem pres la decisió que en cas de qualsevol persona que competeix en un altre art pugilístic que també vol pro quadre, s'ha de permetre a fer-ho.

 

Aquesta decisió es va fer fa algun temps, de fet, va ser quan tretze vegades campió del món Marlon caça ens va contactar per a la boxa professional sota la nostra bandera.

 

Marlon és un dels millors competidors del món de kick boxing, ¿Com podríem dir-li que ha de renunciar a la lluita en el circuit de Boxa Kick si pro caixes, Vull dir que té títols mundials en Kick Boxing, K1, Muay Thai, amb nosaltres pot defensar aquests títols, així com començar a disputar els Campionats en la boxa també.

 

He de dir, ja he esmentat Marlon, que quan ell es va unir a nosaltres no ens adonem del que absolutament un actiu que es convertiria, ell és un gran ambaixador de la MBC, amb els fans i d'igual boxejador, tant és així que a principis de l'any passat va ser elegit per unanimitat en el Comitè Executiu MBC.

 

Ara, No només tenim l'oportunitat de tenir més dels boxejadors de la reculada superior a competir en la boxa professional, però també tenen l'oportunitat de Kick Boxing campions del món de tot el món que competeixen pel títol del campionat com boxejadors professionals.

 

A la banda comercial de les coses Stewart serà el president de la nova escocès Regió MBC, així com formar part del Comitè Executiu de la Comissió de Boxa de Malta.

 

Stewart té grans plans per a la nova empresa i per això ja ha signat un parell de promotors d'Escòcia, un dels quals té previst promoure el primer esdeveniment sancionat MBC Escòcia ben aviat, probablement a l'abril o el maig.

 

La meva part, estic molt orgullós d'estar involucrat en aquesta nova i emocionant aventura, Sincerament crec que aquest resultarà ser una de les millors coses que succeeixen al nostre esport en un llarg, molt de temps.

 

El que és més que proporcionarà els fanàtics de la boxa amb tota una nova generació de lluitadors de classe mundial genuïnament pendents per aconseguir darrere, així com les oportunitats actuals per als boxejadors escocesos a ser més actius, que només pot ser bo per a l'esport ".

 

Per a més informació sobre la Comissió de Boxa de Malta us plau aneu a:

Web: www.maltaboxingcommission.com

TwitterMaltaBoxingComm

Facebook www.facebook.com/MaltaBoxingCommission

LinkedIn www.linkedin.com/company/malta-boxing-commission

E.mail: admin@maltaboxingcommission.com

 

Gran començament d'any – Set victòries en set per TKO

Només podem ser tan sols quaranta dies més o menys en l'Any Nou, però Johnny Eames i l'equip de Champions TKO ja són molt, molt contents amb la manera com tot va per a ells en 2015. En primer lloc, Van aconseguir un nou local per al famós gimnàs i ara poc més de dues setmanes en el nou any Boxa han tingut una sèrie de set èxits per la seva cada vegada més gran estable de boxejadors.

 

El dia d'avui l'esmentat Sr.. Eames va prendre una mica de temps de la seva atapeïda agenda per parlar de l'excel·lent començament d'any, per als seus prospectes joves de gran talent.

 

"Sí, el que és un gran començament d'any per als nois de Campions TKO.

 

En primer lloc, vam tenir quatre nois a terme a York Hall al 30º Gener, lamentablement no vaig poder arribar a la fira perquè la meva caldera esclatar i la casa es va inundar, però em vaig mantenir en contacte amb tothom per assegurar-se que els nens estaven bé.

 

En primer lloc en l'acció va ser Antonio Counihan i pel que vaig escoltar que va posar en una altra actuació impressionant, deixat al seu oponent en el tercer, després de dominar la baralla des del principi.

 

Com es va prometre que ara té vuit assalts en la seva pròxima baralla, en el programa d'Stephen Vaughan a Liverpool en el 20º Març.

 

Llavors que espera haver de fer alguna cosa a Birmingham per un títol MBC Internacional o similar.

 

El següent en aquest xou va ser Tasif Khan, vaja que s'agiti l'òxid, curt i la suor, deixat al seu oponent en només seixanta-cinc segons.

 

Pel que he sentit que va fer una exhibició fantàstica, eviscerat m'ho vaig perdre, però espero que arribi a veure-ho la propera vegada que està fora, que és també en el xou Stephen Vaughan Liverpool març.

 

Pel que sembla, la baralla de la nit va ser la nostra Onder Ozgul de, el veritable barnstormer Riu (TKO Gianluca Di Caro) dit, totes les accions ia un ritme alt com de costum des Onder.

 

Aquest noi llest per passar a sis rounders ara, igual que el seu germà Siar, per ser honest amb vostè.

 

Com acabo de dir Siar fer la seva primera 06:00 rounds, novament una baralla esquerdes per tots els comptes, tothom està tan content amb la seva actuació en la nit.

 

Sona com que ha après a jutjar al seu ritme ara, en lloc d'anar martell i tenalles per al conjunt de les sis rondes, es passejava a si mateix molt bé per al total de sis rondes.

 

A la nit següent teníem Charlie Edwards, fent el seu debut, i Tommy Martin lluitar pel títol d'Anglès a l'O2.

 

Charlie, Què puc dir que va ser f ** king tremenda.

 

Per a un nen que té el seu debut professional, Jo estava tan impressionat amb la seva actitud i professionalitat, mai vacil·lar del que havia de fer i l'ocasió mai va arribar a ell.

 

Quan va arribar a l'anell que ell era agradable i fresc, escoltat cada paraula que Brian (entrenador Brian O'Shaughnessy) dit.

 

Li vaig dir que no havia de impressionar, perquè ell és molt bo de totes maneres, així que no hi ha necessitat de tractar de ser bona, com ell és.

 

Va ser un partit absolutament perfecte per a la primera baralla, no una victòria fàcil que alguns dels grans noms d'obtenir, ell era un nen molt dur, que va venir a barallar i realment creia que podia guanyar, que va jugar a la dreta en mans de Charlie.

 

El noi té una golpiza sistemàtica d'una ronda a quatre, però això no li treu a l'esforç propi del nen, perquè ell estava realment tractant i després Charlie el va atrapar bé amb uns sis segons per al final i això va ser tot.

 

Era simplement increïble, increïble Estava tan impressionat amb Charlie.

 

Després vam tenir la nostra Tommy Martin, Què puc dir que aquest noi va entrar al gimnàs fa dos anys i mig ara, tan sols divuit anys i em vaig prendre una mica de joc d'atzar en ell i li vaig dir al seu pare després de la seva primera baralla, en realitat abans de la baralla que jo li garanteixo deu victòries i llavors jo li deixaré sense corretja, hem lliurat de la nostra part, el tenim deu de deu.

 

He d'admetre que estava nerviós per anar a la baralla, òbviament haver entrenat al seu oponent, Ricky Boylan, anteriorment ho sabia Ricky és un noi dur i va pensar que podria outman Tommy, però va ser totalment al revés, Tommy li superat en nombre per ser justos.

 

Tommy es va desaccelerar al voltant de la sisena ronda i jo estava preocupat que havia deixat alguna cosa al gimnàs, però no hi ha problema va tornar més fort.

 

Honestament puc dir que crec que Tommy només va perdre dues rondes, potser un o dos podrien haver estat compartida, però això seria ser amable amb Ricky, això és el molt Tommy va dominar la baralla.

 

Les puntuacions van ser 99-92 i 97-93 dues vegades, com es pot veure que eren massivament a favor de Tommy i amb raó.

 

El joc net a Ricky ell mai va deixar de venir, ja que sabíem que ho faria, però per a mi Ricky no tenia prou moviment, ell s'estava movent el cap quan està fora de rang, però no era quan necessitava.

 

Ara en el nostre últim debutant, Mickey Rourke, però primer he de donar les gràcies a tots els fans que van resultar per a ell.

 

Ell va vendre dos-cents vint bitllets però més va aparèixer i va comprar bitllets en la nit, així que probablement tenia uns dos cinquanta arribar a donar-li suport.

 

Ells eren fantàstics, molt, molt sorollosa, ho van fer una gran nit per a ell.

 

Mickey era una mica nerviós en la primera ronda, una vegada que va arribar de tornada a la cantonada Brian (entrenador Brian O'Shaughnessy) el resolt.

 

De qualsevol manera tot i així va guanyar la primera ronda còmodament, l'altre noi ho va fer difícil per a ell, com la celebració de tot el temps, però Mickey negat tot el que va intentar fer.

 

Per sort, l'àrbitre també es va afanyar a trencar cap amunt cada vegada que el nen va agafar Mickey, a més aconseguim Mickey a deixar anar amb més d'un tret perquè no entri en agafar.

 

Va guanyar la baralla 40-36 però la manera com en caixa en l'última ronda l'altre noi va fer bé a aferrar-se a la final.

 

Per ser justos el noi es va acostar després de la baralla i va dir 'Johnny ho sento però si jo no ho sostinc, m'hauria detingut. '

 

Estic content amb que, que només estava fent la seva feina i crec que Mickey aprendre molt de la lluita.

 

Els aficionats encantar, la primera ronda com vaig dir era una mica nerviosa, però els propers tres rondes van ser emocionants, Mickey serà un lluitador agradable multitud, no hi ha volta de full, i estic feliç de ser part del seu viatge.

 

El meu company Colin el va enviar a mi i ell ha estat molt bé instruït en Dale Joventut, que ha fet la meva feina una mica més fàcil i jo esperem amb interès la seva pròxima baralla al 21st Març.

 

Espero que tots els aficionats que van assistir a venir de nou, com ell necessita tot el suport que pugui aconseguir, ja que sense la venda d'entrades el viatge s'atura i aquest dels nens massa bo perquè això succeeixi.

 

Què puc dir,, resultats fantàstics per a tots els nens i, per descomptat Campions TKO, set de cada 7, no pot ser millor que això, esperem que hem canviat la tendència per al 2015. "

www.tkoboxinggym.com