Tag Archives: Essex

McGivern Secures Light Heavy Title the Hard Way at Historic Clacton-on-Sea Event.

Ringside Report: Gianluca Di Caro

 

On Saturday night at the Princess Theatre in Clacton-on-Sea, Essex, Professional Boxing made a most welcome return to the seaside town after almost 80 any, when Colchester’s Tommy Jacobs presented his latest boxing promotion, aptly titled ‘History’.

 

The previous pro boxing in the town, back in February 1939, see Ireland’s Mike Kavan beat London’s Charlie Mack at the then recently opened Butlin’s holiday camp.

 

Clacton is a town that’s steeped in boxing history, although since the second world war mainly of the Amateur variety, in fact Tommy Jacobs himself fought in the town on numerous occasions during his Amateur career and one of the greats of the sport is immortalized by the restaurant at the bowling alley on Clacton Pier, Armstrong’s, which is named after the American boxer John Henry Armstrong who beat British champion Ernie Roderick also in 1939.

 

It seemed rather appropriate that the very first of the pro boxing contests of this new era should feature the current World Boxing Foundation (WBF) International and European Champion, as well as promoter of the event, Tommy Jacobs, in a non-Championship six round contest against Dundalk, Ireland’s Michael Kelly.

 

Right from the opening bell Jacobs took to the fight to his highly experienced opponent, albeit with just tentative testing jabs, but as the round progressed the action became more full on, with Jacobs backing up Kelly on to the ropes before letting rip with slick combinations to body and head.

 

Kelly, a previous multi-title challenger in his own right, initially covered up and absorbed the shots but soon began to counter effectively.

 

More of the same early in the second, although must credit Kelly for his slick responses that prevented Jacobs from having quite the same level of success in the first stanza, however as the clock entered the final 20 seconds or so of the round Jacobs started letting rip with big shots to the body with increasing success, so much so that literally in the final seconds Kelly was forced to take a knee after a particularly vicious left.

 

Unfortunately Kelly struggled to catch his breath and rise to his feet in time to beat Referee Lee Murtagh’s count, official time of the stoppage being 2 Minutes and 56 Seconds of the second round.

 

Following the fight Tommy Jacobs announced that the reason he undertook a non-championship six rounder and not the originally planned WBF Intercontinental title fight against Albanian Xhuljo Vrenozi, was that he has been proposed to potentially challenge Australia’s two time World Champion Sam Soliman for the World Boxing Foundation (WBF) World title in December.

 

The second bout of the night see Dean Porter making his professional debut against Liverpool’s Steven Sunners (2-0-0).

What a cracking all action affair, from start to finish both lads really went for it hammer and tongs.

 

After four scintillating closely fought rounds it came as no surprise that the result was going to be close, and close it was, Referee Lee Murtagh’s scorecard reading 39-38 in favour of Liverpool’s Steven Sunners.

 

Next up was a four round Featherweight contest between Clacton’s very own Ben ‘The ClaxicanCook and Belfast’s Chris Wong, both of whom were making their pro debuts.

 

The first couple of rounds, as with Porter-Sunners, were so closely fought that it wasn’t easy to call the winner of each round, however in the 3rd the decision was made a little easier after Cook landed a cracking body-shot late in the round to send the Irishman to his knees.

 

After four highly entertaining all action rounds Referee Lee Murtagh’s scorecard read 40-37 in favour of local hero Ben Cook.

 

As with the previous contest this was an all action thriller of epic proportions, so much so that it was without doubt it was the Fight of the Night.

 

Have to say really enjoyed this fight and hopefully after this pair get a few fights under their belts there’ll be a rematch as I would love to see these two in action against each other again, era tan bo.

 

The fourth fight of the night see Ipswich Super Middleweight Rob Elden making his pro debut against Liverpool’s Lee Cooper.

 

Elden started hard and fast, taking the fight to his more experienced foe and letting rip with big shots to body and head. Initially Cooper covered up but soon started countering with some big shots of his own, however in doing so left an opening in his defence that the Ipswich man was quick to capitalise on with a big right to the head to send Copper to the canvas.

 

Copper made it to his feet and action resumed in very much the same vein, with Elden backing Copper up before letting rip with big shots, Cooper once again responded with big shots of his own. As the round approached the second minute, once again Elden found a chink in Cooper’s armour and this time landed a big right to the body to send the Liverpudlian to the canvas for a second and final time. Official time of the stoppage was one minute and fifty-nine seconds of the first round.

 

The headline fight of the night see Hove’s Navid Iran and Scotland’s Ben McGivern battling it out for the vacant Professional Boxing Council (PBC) Silver International Light Heavyweight title.

 

Battling it out is the correct term; this was a Battle Royale of epic proportions.

 

Right from the off Iran took the fight to McGivern, backing the Scot onto the ropes and letting rip with a flurry of big left and rights. McGivern sensibly covered up and waited an opportunity to counter, which he did with good effect once the opportunity arose.

 

However it wasn’t enough to prevent Iran coming back with a similar forceful attack almost immediately. McGivern once again managed to counter and initially take control.

 

As the round progressed Iran landed a couple of cracking shots that again forced McGivern to cover up. Irann kept up the pressure with big shots, whilst McGivern caught most with his gloves a big right got through the Scots guard, shaking him to the core.

 

How McGivern made it to the end of the round, I just don’t know, his legs were well and truly gone, but somehow he did.

 

Round two see Iran come out hard and fast, however McGivern was ready for the assault, again initially covering up but this time instead of just countering and covering, he spun his opponent and went hard on the attack himself.

 

Round three see McGivern taking the fight to Iran, which led to some great technical boxing ensuing from both protagonists.

 

The next few rounds were fought in similar vein. The final round though was an out and out war; both boxers throwing caution to the wind and an all out slugfest ensued for the entire final three minuteswhat an exhilarating round.

 

After eight fantastic rounds of boxing it was Ben McGivern declared victor by scoring referee Lee Murtagh, by a 79-74 marge de punts.

 

Have to say whilst definitely the right result, the result just doesn’t convey just how close each and every round, but the first, va ser. These two really put on a magnificent show and was a serious contender for the Fight of the Night award.

 

What a great event to welcome pro boxing back to Clacton-on-Sea after a close to eighty-year hiatus, a return clearly appreciated by fans of the pugilistic arts who had packed the historic venue to the hilt almost an hour before the event was scheduled to begin.

INFORME LLUITA - HILLYARD ASSEGURA UMC CORONA, OZGUL BROTHERS, KHAN I Counihan IMPRESS en estil

ShyamBatraGeorgeHillyardMarianneMarston6858
D'esquerra a dreta: Shyam Batra, George Hillyard i Marianne Marston.

 

Informe i fotos: Gianluca (Riu) Di Caro

 

El Divendres ventiladors nit de boxa de tot el país van fer la seva peregrinació anual a l'York Hall a Londres per al primer esdeveniment, la Shaym Batra promogut, Campionat UMC va dirigir, LLEGENDES & PERSPECTIVES, a la Capital a 2015.

Potser només han estat cinc baralles, després de la pèrdua de tant Pierre australià Karam, qui no va poder obtenir un visat a temps per competir pel títol de pes pesat de la UMC Internacional, i molt propi Steven Bendall al Regne Unit, el oponent no es va concretar en l'últim minut, però els fans, incloent els que va viatjar per tot el camí cap avall des de Birmingham, Suport a Antonio Counihan, i Bradford, per donar suport Tasif Khan, ha d'haver sentit que era ben val la pena, ja que era una nit veritablement memorable de boxa.

Al capdavant de la demostració va ser Nazeing, George de Essex 'Hit dur' Hillyard contra un reemplaçament d'últim moment a la República Txeca Michal Vosyka.

Des del apagat es Vosyka prenent el control de les actuacions, el lluitador Txeca va dominar amb estil la primera part de la primera ronda, treballant fora del seu poderós jab mà esquerra per mantenir Hillyard a una distància segura.

HILLYARD, estava més que contenta amb esperar el moment oportú com Vosyka moure al voltant de l'anell que fa petar seva jab en Hillyard tan aviat com es va fer cap moviment per tancar la distància.

No em malinterpretar Hillyard va fer aterrar algunes fotos des del principi, però no va ser sinó fins al voltant de la segona marca de minuts que el noi Essex va aconseguir fer un impacte real, però quan ho va fer va ser amb una de les seves marques dret Exocets mà, un tret fantàstic que pràcticament va inclinar la Txeca en sec.

En un instant Hillyard anar a per totes en el Vosyka desorientat amb una sensacional doble assalt mà que li enviés a la lona.

Vosyka encaixonat meravellosament en el primer minut o així de la segona estrofa, encara que una mica més cautela, les seves constants cops forts i ràfegues dobles esquerrans Hillyard altra opció de jugar el joc de l'espera un cop més, buscant una obertura perquè pogués deixar anar un fort xut amb la dreta.

Més del mateix en la tercera, però com en la primera Vosyka fet l'error fatal de donar Hillyard l'oportunitat de treure profit d'una obertura, De Hillyard no es queda enrere, ell hi era com un llamp, de permetre extreure en primer lloc amb un gran xut amb la dreta i després una pluja donada doble per enviar Vosyka a la lona per segona vegada.

Vosyka era molt, molt més cautelosos en el quart, també era més obert que abans, que va proporcionar Hillyard fins i tot més oportunitats per castigar en gran.

Hillyard recolzat Vosyka cap a la cantonada abans de permetre extreure amb esquerres i dretes potents abans de permetre extreure amb un ràpid com un llamp d'esquerra al cos, Vosyka no va tenir més remei que prendre un genoll, per tal de recuperar l'alè.

El moment àrbitre Mickey Vann recompte final, Hillyard literalment va disparar a través de l'anell i anar a per totes amb una enorme mà dreta al capdavant, com Vosyka trontollar cap enrere, fora de balanç i de tornar a la lona, Hillyard anar a per totes amb un dret massiu al capdavant, enviant Vosyka baix i cap a fora amunt i avall el recompte.

Àrbitre Mickey Vann va ser baix en el costat de la propensos Vosyka en un instant, com va ser el metge de torn i els paramèdics com un silenci va caure sobre el sagrat York Hall.

Un minut després el silenci es va fer miques com una ronda d'aplaudiments de la multitud va ressonar, com Vosyka va ser ajudat a posar-se dret.

Un cop Vosyka se li va donar el vistiplau per l'equip mèdic de primera fila, MC Steve Holdsworth va fer l'anunci oficial, que va ser seguit pel cinturó de campionat internacional de la UMC es presentin en un Hillyard clarament eufòric per la UMC Ambaixador Marianne Marston.

Suport Cap veure l'elegant, invicte, Basat Hackney Turk Siar Ozgul dimitir un pes a Welter, així com dur a terme la seva primera 06:00 rounds, contra súper dura competència en la forma de la República Txeca Vladimir Fecko.

 

Des del off Ozgul assegurar el control de l'anell central, utilitzant la seva serietat forta jab amb gran efecte, Fecko encara que tenia la intenció de control de la lluita lliure de la jove turc, que condueixen a alguns fantàstics dit a l'acció del dit del peu.

 

Tots dos protagonistes van intensificar el ritme en la segona estrofa, Ozgul realment semblava entrar en un flux, deixant fer algunes obertures decents per posar a prova el tremp del noi Txeca, com anar a per totes amb cops al cos sòlid.

 

Més del mateix en el pròxim parell de rondes, sinó per la cinquena ronda Ozgul, que estava molt per davant en scorecard àrbitre Ken Curtis ', realment va fer per ella, el que una ronda, Ozgul va mostrar les seves immenses habilitats en estil fi, segrestant Fecko en cada oportunitat, entre una gran varietat d'angles.

 

Fecko, que era molt conscient de guanyar que necessitava un cop de gràcia, va sortir fort i ràpid per a la ronda final, Ozgul es va mantenir ferm en les seves tretze i el que va seguir només pot ser descrit com un dit del peu a la batalla real toe que va seguir per a pràcticament tota la ronda, per al delit dels fidels ~ York Hall.

 

Després de sis rondes sensacionals de scorecard boxa àrbitre Ken Curtis llegir un exclosos 60-54 Els punts de victòria per al germà més jove Ozgul - encara que he de dir Fecko fet aquesta baralla el que era, si Ozgul treure'l en caixa-per assegurar cada ronda, però Fecko mereix elogis per la seva actuació també.

 

Abans de la tercera baralla de l'esdeveniment MC Steve Holdsworth va introduir un convidat especial per al combat MC, no és altre que el cantant dels anys seixanta super estrella i actor Jess Conrad OBE, que va anunciar llavors que seria germà gran de Siar Ozgul, Sota, que seria el proper en acció, contra la República Txeca Karel Horejsek, en un període de quatre assalts en pes semipesado.

 

Sense dubtar de la lluita de la nit, Siar lluita més jove dels germans era de primera classe, però Onder de ser a un altre nivell.

 

Va ser una sortida i la guerra fora, tot era acció de principi a fi, amb cap dels protagonistes estar disposat a concedir cap motiu.

 

Per al total de dotze minuts de temps de trucada, aquests dos només van ser martell i tenalles l'un a l'altre i per la gran quantitat de les vegades semblaven lligats l'un a l'altre mentre lluitaven cap a fora en els quarts propers.

 

La lloança ha de ser prodigat tant Ozgul i Horejsek per a una magnífica exhibició de les arts pugilístic com, per desgràcia, hi ha d'haver un guanyador i un perdedor i no va ser cap sorpresa per a ningú que l'àrbitre Ken Curtis va anotar cada ronda a favor de Ozgul, ja que pràcticament cada cop que va llançar no només desembarcar però eren, amb molt, el més significatiu, No obstant això, com vaig dir no pots treure-li res a la jove txeca com va fer aquesta baralla el que era, ell realment va venir amb una intenció, per guanyar, només que aquesta vegada estava en contra d'un dels més durs semipesats voltant, així els aficionats turcs no diuen 'Little Mike Onder (una comparació amb estil amb "Iron" Mike Tyson) en va.

 

La segona baralla de la nit veure el retorn dels de Bradford Tasif Khan a l'anell, després d'un any sabàtic dos anys l'esport, on es va enfrontar a Richard Voros, un boxejador altament experimentat i kick-boxer d'Hongria, en un període de quatre assalts en supergallo.

 

Voros sorgit des del seu racó, tan aviat com va sonar la campana d'obertura i es va dirigir directament a l'atac, obligant a Khan per encobrir, però, no va prendre el Khan massa temps per canviar les coses, amb un bon jab fort, abans de permetre extreure amb una brillant doble ràfega mà, el que va obligar a l'hongarès d'encobrir.

 

Amb el mos entre les dents Khan va prendre avantatge de permetre extreure amb combinacions ràpides estupendes a voluntat.

 

El poder i la precisió dels trets de Khan van pagar dividends gairebé immediatament i al voltant de la segona marca de trenta Voros va ser enviat sense contemplacions a la lona per primera vegada amb un dret massiva.

 

Khan realment va començar a entrar en un ritme, tant és així segrestant Voros amb tirs potents a cos i el cap amb la impunitat, encara que només per un curt temps com a just abans de la marca de minuts d'anar a per totes amb un altre dret esquerdament enviar Voros a la lona per segona vegada.

 

Voros es va posar de peus, només per ser sotmès a un altre gran andanada de cops, que va obligar Voros d'encobrir amb la vana esperança d'arribar a la final de la ronda, no hi ha possibilitat, Khan va seguir fins a la presa fins que l'àrbitre Ken Curtis havia vist prou i va donar un pas per salvar l'hongarès de qualsevol dany addicional en la segona marca 65a.

 

La primera baralla de la nit va comptar amb una de, sinó, els millors prospectes de pes lleuger joves britànics, De Birmingham Antonio Counihan, en sis rounds, en contra d'Hongria David Small.

 

Counihan, que va entrar en la baralla amb un invicte en quatre sortides pro record, dit d'una altra Rendiment de nivell mundial, si aquest noi és tan bo, Low fora boxa, un veterà vint lluita, amb facilitat des del principi fins al final anticipat.

 

Counihan va controlar la baralla des del principi, en fer-ho va mostrar les habilitats que no només li va valer un lloc en l'equip d'aficionats d'Anglaterra, sinó també l'honor de convertir-se en el capità de l'equip d'Anglaterra.

 

Rondes 01:02 eren més com una exposició de Counihan, aparentment segrestant al seu oponent més experimentat en la facilitat, seus cops eren clínica i de gran abast a l'extrem, tant és així que Kis va fer una visita a la lona en el primer i segon round.

 

Per la meitat del tercer Counihan accelerat el ritme una mica, en fer-ho, posar manera Kis fora de la seva zona de confort que l'hongarès no tenia més opció que acaba de tapar i esperar que ell pogués arribar a la final de la ronda, per desgràcia per a ell, sense èxit,, com en la marca de dos minut i quinze segons Counihan aterrar un préssec d'una mà dreta per enviar Kis a la coberta per a la tercera i última vegada.

 

El jove Brummie realment ha pres per al joc professional en l'estil, Petit hi ha victòria fàcil, per una aposta arriscada però Counihan va fer semblar massa fàcil i el seu rècord ara és de cinc combats, cinc victòries, quatre per acabat l'atur.

 

Eren grans actuacions, no només dels combatents d'origen, lloança ha d'anar a tots els oponents també, més encara als gustos de Karel Horejsek i Vladimir Fecko, que realment va fer portar el seu joc A, però cada un dels opositors van venir i van fer tot el possible, Només Counihan, Kan, els germans Ozgul i Hillyard eren simplement sensacional en la nit.

 

Si aquest és el nivell dels esdeveniments que podem esperar en 2015, Per la meva banda, no puc esperar per a la pròxima - Bring It On!

 

HILLYARD KOs VOSYKA PER ASSEGURAR UMC CORONA INTERNACIONAL

 

El Divendres nit, a York Hall a Bethnal Green, Londres, Jeezy, D'Essex George Hillyard va tenir una actuació sensacional per vèncer la República Txeca Michal Vosyka, per assegurar la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol internacional supermediano.

Vosyka començar ràpid, treballant fora de la seva forta jab mà esquerra el txec va dominar amb estil la primera part de la primera ronda, mantenir fàcilment el gran Hillyard perforació a una distància segura.

HILLYARD, semblava acontentar-se amb esperar el temps que el Vosyka molt més alt van ballar al voltant agitant la seva jab al noi Essex cada vegada que feia qualsevol moviment per tancar la distància entre ells.

Encara que havia aconseguit aterrar alguns trets, no va ser sinó fins al voltant de la segona marca de minuts Hillyard va aconseguir trencar realment a través de la terra i una de les seves sòlids cops de mà de roca dret de marca, que va sacsejar clarament Vosyka al nucli.

Hillyard reaccionar molt ràpidament per capitalitzar estat desorientat de Vosyka, de permetre extreure amb un altre assalt a dues mans per enviar el txec a la lona.

A la segona ronda Vosyka un cop més encaixonat meravellosament, però poc més cautela, el seu estil de boxa creatiu va ser frustrant clarament Hillyard, qui de nou es va fer per jugar el joc de l'espera, simplement prendre qualsevol oportunitat que es va obrir a anar a per totes.

Més del mateix en la tercera, però com en la primera Vosyka fet l'error fatal de donar Hillyard una obertura, que el noi Essex va capitalitzar en un instant, de permetre extreure en primer lloc amb un gran xut amb la dreta i després una pluja donada doble per enviar un desequilibrat Vosyka a la lona per segona vegada.

En sortir de la cambra Vosyka era molt més cautelosa, que va proporcionar Hillyard fins i tot més oportunitats per castigar-, el que va fer en gran després d'uns trenta segons més o menys.

Hillyard recolzat Vosyka a les cordes i simplement anar a per totes amb esquerres massives i els drets a cos i el cap abans de permetre extreure amb un os malvats atropellament d'esquerra al cos, no és d'estranyar Vosyka triat per prendre un genoll, amb la finalitat de reunir a un descans de l'envestida de mai acabar.

Com àrbitre Mickey Vann va acabar l'obligatòria 08:00 compten Hillyard va disparar a través de l'anell i anar a per totes amb una mà totpoderosa dret, que va enviar Vosyka fora de balanç i de tornar a la lona, Hillyard no volia córrer riscos i va seguir amb un dret encara més pesada per al costat del cap de la República Txeca.

Mickey Vann va anar directament a la propenses Txeca ia segon també ho van ser el Dr. Rashid i el seu equip mèdic.

Després d'un minut o així Vosyka es va ajudar a un tamboret i una multitud York Hall alleujat va mostrar el seu agraïment amb una ronda d'aplaudiments.

Després que fossin encara més vocal, quan MC Steve Holdsworth va fer l'anunci oficial de la victòria, abans de Boxa Mundial Unió Ambaixador i actual campió de pes gall MBC Internacional, Marianne Marston, presentat Hillyard amb el botí bé guanyats de la victòria, el cinturó de campionat internacional de la UMC.

Després del combat, el clarament encantat nou Campió parlar breument sobre la lluita.

"Jo estic a la lluna, realment a la lluna.

Tinc just el que volia, el títol de la UMC, He treballat molt dur per assegurar-se que estava a punt per aquesta baralla, passat dotze setmanes fora de la meva família per Nadal i Any Nou, Ara puc dir que va valer la pena, tot pagat i tinc el cinturó.

Personalment, des del meu punt de vista realment no em barallo la manera en què jo sé que puc, respecte a Michal (Vosyka) va comprar la lluita per a mi, realment perdre el meu Un Joc Jugar.

Quan li fa mal a la primera ronda, l'únic que podia fer era mirar per a aquest peix gros tot el temps, sí que va sortir bé, però sento que podria haver encaixonat millor.

Sí, però ara tinc el títol, no importa, això és el que volia.

Paraula és la meva pròxima baralla ja està alineat, paraula és si guanyo, que tinc, la meva primera defensa serà contra Michael Zerafa a Austràlia.

Òbviament no està signat i segellat encara, ja que tot ha de ser acordat a porta tancada aquesta setmana, abans que tot es fa, si és el dret de diners, si vaig a anar a Austràlia per lluitar contra Michael Zerafa.

No puc agrair als fans prou pel seu fantàstic suport, si us plau, tingui recolzar a mesura que avancem a coses més grans i millors.

Aquest títol de la UMC m'ha donat una bona puntada al cul dret, Et prometo que estaré més que llest per la meva pròxima baralla massa, Estic deixant res a l'atzar, Estic de tornada a la primera cosa gimnàs Dilluns, sense haver de batallar, aquest és el meu cinturó i em aint deixarà que ningú l'hi de mi.

No puc agrair a la Comissió de Boxa de Malta i la Unió Mundial de Boxa suficient, per donar-me aquesta oportunitat de complir el meu somni de ser campió.

El següent parell d'anys serà molt emocionant ara, anirem fins al final, això és just el que necessitava, endavant i cap amunt ".

Si us plau visiteu el lloc www.wbuboxing.org o www.wbueurope.eu per obtenir informació addicional sobre la propera UMC i baralles pel títol de la UMC Europa sancionats.

Seguiu la UMC i la UMC Europa TwitterWBUEurope & TheRealWBU – amic amb nosaltres a www.facebook.com/WBUEuropewww.facebook.com/WorldBoxingUnioni a LinkedIn: http://www.linkedin.com/company/wbu-europe