Tag Archives: World Boxing Union

Decastro Sensationally Stops Castaneda in Five in Lincoln

Informe: Gianluca Di Caro

Dissabte a la nit, at the Engine Room at Lincoln University, the local fans turned out in force to support local lad Nathan Decastro in his defence of the World Boxing Union (UMC) Super Middleweight World title he’s held since April as well as attempt to add the World Boxing Foundation (WBF) Crown to his collection against late replacement Fernando Castaneda from Mexico.

Originally Decastro was due to face Nicaraguan Jose Varela, however on Wednesday Varela, who was in Spain at the time, was refused an exit visa by the Spanish Authorities when he arrived at Barcelona Airport for his flight to the United Kingdom, so was unable to make the trip to Lincoln.

The fight itself was quite a messy affair, due to Castaneda’s continual holding, following Decastro landing a vicious body shot early on in the first that clearly was affecting the Mexican, as each time Decastro came forward and let rip he’d grab hold to prevent further punishment to the body.

Rounds two and three were in similar vein although to be fair there was a bit more boxing, rather than wrestling, acció. Decastro worked the body of his foe whenever he got the opportunity, which wasn’t that often due to the Mexican’s tactics of hit and hold.

Round four was far more open following referee Lee Murtagh having stern words with Castaneda about the holding, so much so there were a few venomous exchanges that followed, however each time Decastro targeted the body Castaneda would still initially grab hold, so Decastro began firing exocets to the head.

Decastro clearly had enough of being frustrated by Castaneda’s tactics as the fifth stanza began, the Bardney man changed tactics slightly and began to go forward far more as well as quicker and land some serious shots in the first minute or so, Castaneda responded in kind but quite ineffectively due to his determination to protect his body from further punishment by keeping his distance.

About half way through the round Decastro backed the Mexican toward the rope and feigned a jab, causing Castaneda to raise his hands just enough to create an opening and let rip with a massive hook to the body that sent the Mexican to the canvas doubled up in pain.

Castaneda initially tried to rise, but immediately collapsed and writhed in pain, Referee Lee Murtagh immediately waived the fight off and summoned the doctor to the ring as Decastro and his team began their celebrations. Official time of stoppage one minute and thirty eight seconds of the fifth round.

Prior to Decastro-Castaneda see Sophie Varley in action against Jaime Bates for the Professional Boxing Council (PBC) International Bronze Championship.

Have to say this was a cracking fight from start to finish, the two girls fought hard for the entire two minutes of every single round. Varley landing some seriously big shots, including one in the sixth that shook Bates to the core, her legs were gone but somehow she managed to not just stay on her feet but was savvy enough to give herself a few seconds to recover her composure by hanging out a jab to keep Varley at bay.

Each round was all action and seriously close, so much so that I couldn’t split them, score wise, on a few of the rounds and each to my mind had secured a couple of rounds and have to admit I thought that the result would be a draw, I was wrong (I’m clearly not Judge material) as the three experienced judges scorecards read; Adrian Thorne 57-59, James Ancliff 57-58 and Graeme Beauly 56-59 all in favour of Jaime Bates.

Prior to Varley-Bates was another cracking fight between Sheffield’s debuting Zac Lane and Nicaraguan Frederick Castro.

The clash in styles was what really made this fight, Castro has a distinct forward coming all out attack style, whilst Layne’s emulates the style of Prince Naseem, and boy oh boy the youngster made this style his own, dipping and swaying out of danger before throwing stinging counters each time the Nicaraguan attacked. Saying that I should stress Layne isn’t one dimensional at all, when needed he was more than happy to go toe-to-toe, letting rip with extremely fast and powerful lefts and rights.

It was great fight to watch, close and all action throughout. After four fantastic rounds Referee Lee Murtagh scored the contest 39-37 in favour of the Debuting Zac Layne, much to the annoyance of Castro and his corner who surrounded the referee disputing the score, which I fully understand as he was the most aggressive but have to say Layne neutralised the Mexican’s attacks with ease and his countering was sensational and to my view had done more than enough to secure the victory.

Prior to Layne versus Castro was another all action thriller, the time between two unbeaten fighters Sugar Atahasan from the Turkish Republic of Cyprus against Leeds’ Jack Jones.

Atahasan dominated the first stanza utilising his reach advantage to extremely good effect. However he didn’t have it all his own way especially as the fight progressed into the second as Jones patiently worked away fashioning openings before letting rip with big shots to the body and head of Atahasan.

Atahasan stepped up a gear and really went for it in the third, and as in the first dominated proceedings. Much of the same in the fourth, well until about midway through when Jones took advantage of a defensive error by Atahasan and landing a peach of a shot that sent the Turkish Cypriot to the canvas. Atahasan barely touched down and was on his feet in an instant and on the restart went in hard and fast though to the end of the round.

After four sensational rounds Referee Lee Murtagh’s scorecard read 37-38 in favour of Jack Jones.

The fourth contest of the night pitted Orkney based Liverpudlian Paul Peers against Tanzania’s Amos Mwamakula in a four rounder.

Again what a fantastic all action war, Peers went in hard and fast and kept piling on the pressure with massive shots to body and head for the entire first round, Mwamakula is as clearly as tough as they come to withstand the intense powerful attacks from Peers.

The second was slightly less intense, as Peers elected to switch tactics slightly, slowing the pace and picking his shots. Much the same in the third, but in the fourth Peers stepped up the pace a little and as in the first targeted the seriously tough Tanzanian’s body.

After four excellent rounds of boxing Referee Lee Murtagh’s scorecard read 40-36 in favour of Paul Peers.

Prior to Peers vs Mwamakula was a heavyweight contest between Barrow-in-Furness’ Lee Kellett and Lithuania’s Tomas Vaicickas.

Again this was a full on war, with both men going full out for much of the contest. Kellet’s performance was the best I’ve seen from him in quite a while, he looked confident and really was putting so much power behind his shots.

Vaicickas is as tough as they come and happily absorbed the big shots coming his way from the Barrow man before countering style. Whilst Kellet dominated the first coupe of rounds, Vaicickas came into his own in the third after he stepped the pace up.

The fourth was all Kellet though, so much so that as the fight entered the final minute the Lithuanian appeared to give up and just stand with his back to the ropes due to the pace Kellett had set and just absorb punches at will.

After four great rounds it was to Referee Lee Murtagh’s scorecard, which unsurprisingly read 39-36 in favour of Lee Kellett.

The second fight of the night pitted the Turkish Republic of Cyprus’ Metin Turunc against Puerto Rico’s Jose F Leon.

Turunc started hard and fast, throwing massive bombs at every opportunity and literally was battering Leon, who could barely find an opening to counter with so many big shots constantly coming his way.

The Puerto Rican’s corner were so concerned that around the minute mark of the first round his corner threw in the towel in an effort to save their man further punishment, however Referee Lee Murtagh just kicked the towel out and let the fight continue, which it did but not for long as Turunc landed another huge shot to send Leon down and out on the one minute and twenty seven second mark of the first round.

Please don’t get me wrong, yes it was all one way traffic, as seems to be the norm with Turunc, I’ve seen him fight before and know just how relentless he is, Leon tried his hardest to stay in the fight but was outclassed by the seriously tough and powerful Turkish Cypriot.

The opening fight of the night really set the tone for the whole evening, as I hope I’ve made clear earlier that all bar the main event and of course Turunc vs Leon, the fights were all closely fought Battle Royale’s of the highest level, well believe me the opening bout, between debuting Lewis Mulberry and Gerona, Spain based Nicaraguan Pablo Narvaez, was another level again, it was sensational.

Mulberry really went for it right from the opening bell and boxed sensationally, Narvaez is a talent so no surprise he was up for a battle and gave as good as he got in return, however things went slightly awry for the Nicaraguan in the first when he got caught by a peach of a shot and sent to the canvaswill say I’ve seen Narvaez in action a few times and this is the first time I’ve seen him down, so kudos to young Mulberry.

Round two see Narvaez being a little more defensively minded, albeit still happy to go toe-to-toe with the big punching youngster. Round three though see a reverse in fortunes as Narvaez really started to take a foothold of the proceedings, which enabled Mulberry to showcase his defensive talents and sensational countering. The fourth was an out and out war with both men going for it for the full three minutes. After four scintillating rounds of boxing Referee Lee Murtagh scored the contest 39-37 in favour of the debuting Lewis Mulberry.

I have to make Mulberry versus Narvaez the fight of the Night, it was magnificent, and also have to say Mulberry really impressed, he’s the real deal, he has all the tools in his chest to go all the way to the top in our beloved sport, I for one can’t wait to see him in action again that’s for sure.

Khan to Defend World Crown Against Rios in Bradford this Saturday 7th Sept

Bradford’s four time, two division World Champion Tasif Khan returns to his home town this coming Saturday, where he is set to face Mexico’s Luis Alberto Rios at St Georges Hall on the 7th September in his first defence of the World Boxing Union (UMC) World Super Flyweight Crown he secured in Lagos, Nigeria via a third round knockout over Ghana’s Asamoah Wilson last December.

Kan (17-1-2), who is promoted by Prince Stanley Williams’ Pennsylvania and London based Monarch Events and Promotions, has stopped ten of his opponents, more importantly his last seven opponents which includes everyone he has fought for World Championship honours.

Rius (25-5-1) is tough and a big puncher with an impressive KO count, in his case seventeen.

Rios secured the Panamanian title on just his eighth fight, he then won both the Panamanian and WBA Fedalatin Minimum Weight titles on his next outing and followed that up on his next fight with WBO Latino Minimum weight title.

En 2012 he won the WBC Latino Light Flyweight title against Arnoldo Solano and then successfully defended it against Luis Carilio.

En 2013 he unsuccessfully challenged John Riel Casimero for the IBF World Light Flyweight title before successfully winning the WBC FECARBOX Flyweight title in 2014 and a year later added the Panamanian Flyweight title and then went on to win the WBC Latino Flyweight title but came up short when he fought Otto Games for the IBA World Bantamweight title last year.

Besides Khan-Rios World title fight, there are two further Championships fights this Saturday.

Nigeria’s Sule Olagbade defends his Super Welterweight WBU Super Welterweight World Crown against France’s Fouad El Massoudi and Australia based Nigerian King Davidson defends his WBU Interim Middleweight World title against Mexico’s Fernando Castaneda.

Supporting the three World Championship bouts Prince Stanley Williams has put together a seriously mouthwatering International undercard;

Ghana’s highly rated Cruiserweight Briamah Kamoko (30-1-0) is set for a ten round battle Royale with Hungary’s Ferenc Albert (27-16-0) and also boxing in the Cruiserweight division is Dubai’s Mohammad Ali Bayat Farid who goes toe-to-toe with Germany’s Rojhat Bilgetekin.

There are also two Heavyweight contests on the bill, Germany’s Rad Rashid against fellow German Hasan Kurnaz and Avni Selimi, also from Germany, against Lithuanian Tomas Vaicickas.

Tasif Khan versus Luis Alberto Rios for the World Boxing Union (UMC) World Super Flyweight Championship, headlines the Prince Stanley Williams’ Monarch Events and Promotions THE HOMECOMING, at St Georges Hall, Bridge Street, Bradford BD1 1JT on Saturday 7th September 2019.

L'esdeveniment, which is sponsored by Pearls Tearoom and Patisserie, Knight Ryder, Insane Air and Quantuma, serà transmès en viu perwww.go-boxing.net des 7:30pm on Saturday 7th September.

Standard tickets priced £20.00, £25.00, £30.00 as well as VIP £60.00 and VIP Ringside £100.00 are available on-line atwww.bradford-theatres.co.uk or by calling the Ticket-Line on 01274 432000 and also limited tickets will be available on the door.

Khan Stops Quaye To Secure WBU Crown

En dissabte nit, Great Britain’s Tasif Khan secured both the World Boxing Union (UMC) and Global Boxing Union (GBU) World Super Flyweight Championships at the Cedar Court Hotel in his hometown of Bradford in the United Kingdom.

 

Kan, who only returned to the sport, following a two year sabbatical, just over twelve months ago, put in the performance of his career, in front of a pack house that included a number of British star boxers, such as interim WBA World Lightweight Champion Derry Mathews and former British, Mancomunitat, European and WBC World Champion Junior Witter as well as various local dignitaries such as the Mayor of Bradford and local MP Imran Hussain.

 

Khan also received support from the British Army, who turned out in force to watch their man being lead to the ring by the band of the Yorkshire Regiment.

 

After a slow first round, during which both combatants barely threw a shot in anger, Khan proceeded to utterly dominated Accra, Ghana’s Isaac Quaye from the second stanza right through to the sensational sixth round, during which Khan really stepped up the pace and sent the Ghanaian to the canvas three times in very short succession, the last of which was a perfect right to the chin that sent Quaye crashing backwards and prostrate on the canvas in such a spectacular manner that the Ghanaian’s corner-man immediately jumped into the ring before referee Lee Murtagh had barely started the count. NB. Quaye was perfectly fine albeit a little dazed after rising.

 

Following the bout a clearly elated Khan spoke briefly.

 

“This is the greatest day of my life, it’s a dream come true and to be crowned World Champion in front of my home crowd really is the cherry on top.

 

I have to say a big thank you to Isaac (Quaye), he’s a great fighter and it couldn’t have been easy for him to walk into the Lion’s Den with such a partisan crowd shouting out their support for me.

 

Also have to say a big thank you to Stephen (Vaughan) and his team for putting on such a great show for the fans and for believing in me, the same to Rio (WBU Europe President & MBC Vice President Gianluca Di Caro) for giving me the chance to box again and more importantly to fight for the WBU title, I’ve always wanted a WBU belt around my waist ever since watching Ricky Hatton win it when I was just a teen.

 

Huge thanks as well to GBU President Juergen Lutz for allowing me to fight for his title also.

 

Finally I’d also like to thank all my fantastic fans that turned out to support me tonight, as well as the Mayor of Bradford and my local MP Imran Hussain for their support, and last but definitely not least my sponsors; Broadway Solicitors Oldham, Kingsland Business Recovery, Vista Gym Benidorm and 3X Sports, as without you guys I could never have achieved my dream – thank you all so much”

Informe Lluita: Docherty Atura Kelly per Assegurar la UMC Corona com McEwan, Allan i Robb prenen victòria Llorers

DochertyWBU

Informe de Gianluca Di Caro

Fotos cortesia d'Armando Ferrari

 

Scottish Promotor Thomas Melville va fer les seves intencions clares perquè tots vegin amb la seva esdeveniment debut en dissabte nit, fins i tot amb serietat grans drames que condueix a l'esdeveniment, incloent la pèrdua d'un dels seus grans atractius, l'ex OMB pes ploma Scott Harrison Rei, de la targeta només unes setmanes abans, i altres dos duels deserció en els dies previs a la fira, però, l'escocès astut les hi va arreglar per produir una excel·lent, encara que és més petita, esdeveniment.

Al capdavant de la fira va ser l'ex campió de la Commonwealth Craig Docherty de Glasgow contra Dundalk, Michael Kelly d'Irlanda pel títol vacant de la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol mundial superwelter.

L'ambient era elèctric com els dos protagonistes van fer la seva entrada a la sorra, els aficionats escocesos segur saben com fer que una ocasió com aquesta realment especial.

Des la campanada inicial tots dos boxejadors van fer la seva cristal·lina clara intenció i en uns segons el dit del peu de lluita per l'anell central va començar de debò toe.

Quan dic cara a cara que vull dir cara a cara, mentre que gran part de l'acció va ser de prop, de vegades eren tan a prop un de l'altre que no podria haver encaixat un paper de fumar entre ells, tant és així que àrbitre Lee Murtagh no tenia més opció que advertir-los sobre els enfrontaments al cap en nombroses ocasions.

Ara, encara que estaven tan a prop ni l'home se'n va anar a la defensiva, tant mostrant les seves eines excepcionals del comerç amb gran efecte, amb ganxos polits i talls superiors que vénen des de tots els angles.

Docherty va aconseguir gairebé assegurar el primer parell de rondes, tot just com estaven tan igualats, però en el tercer Kelly escalonada fins, fent-se un poc l'espai que realment es va ficar en un flux i va anar deixant estafa amb trets brillants des de tots els angles imaginables sola.

Docherty va respondre en la mateixa línia, però, l'astúcia de l'obra de Kelly va fer una batalla ascendent per al Glasgow.

Al voltant de quatre veure Docherty tàctiques de canvi, utilitzant el seu jab amb gran efecte d'establir les obertures per permetre esquinçar amb alguns cops al cos viciosos, No obstant això l'irlandès semblava bastant feliç per absorbir aquests abans de la lluita contra els drets de gran abast i l'ocasional doble ràfega mà.

Al voltant de cinc era una ronda espectacular, dos protagonistes van elevar encara més el ritme, que en última instància conduir a alguns intercanvis temibles. Va ser molt difícil per a decidir qui li va ser el millor o si qualsevol outfought o superar a l'altra, sí, era tan a prop.

 

Més del mateix en la sisena, ¡Mare meva tenia que van en ella martell i tenalles per al primer parell de minuts més o menys de la ronda.

Quan el rellotge es va moure en l'últim minut de la ronda Docherty va començar a retrocedir fins Kelly, abans de deixar estafa amb una dreta ràpida llamp que va caure Kelly com un sac de patates.

En un instant Àrbitre Lee Murtagh va ser a l'assistència de l'irlandès i va saludar la lluita fora, que va enviar Docherty, el seu equip i els aficionats en un frenesí d'alegria.

He de dir que el que un públic agraït a l'assistència, com les aclamacions d'alegria per Docherty van ser superats per la magnífica acollida que van donar a Michael Kelly com ell es va posar dempeus, aquests eren autèntics aficionats, el seu home va guanyar però eren igual de agraïda per la magnífica actuació de l'irlandès.

Just abans de Docherty va ser coronat el nou campió súper welter de la UMC es va anunciar l'hora oficial de la detenció, com dos minuts i nou segons de la sisena.

El suport principal de la baralla pel títol Docherty-Kelly estava disposat a ser Craig McEwan d'Edimburg en contra de Lee Churcher de Newport, però això no anava a ser causa d'una discrepància de pes que no va poder ser resolta en el temps, per la qual cosa algunes negociacions ràpides van dur a lluitador Txeca basada Nottingham Václav Skromach es redacten d'com un reemplaçament molt tard.

McEwan va començar fort, portant la lluita al noi Txeca, Skromach encara que hi ha tassa i un bon lluitador ordenat a si mateix i aviat va començar a deixar que estafa amb trets de la seva pròpia.

McEwan va començar a orientar el cos, que ve d'alguns angles increïbles a la terra alguns temibles míssils Exocet, Skromach ajustar les seves defenses però és evident que alguns estaven tenint l'efecte desitjat.

Skromach sostenir el seu propi benestar per al primer parell de minuts, però com la ronda va entrar en el minut final McEwan va intensificar el càstig al cos, culminant amb un ganxo impressionant que va aterrar just al botó per enviar Skromach prendre un genoll.

Va ser un tret seriós viciós, així que ningú es va sorprendre que Skromach no va poder continuar, de nou com amb l'esdeveniment principal dels aficionats escocesos celebren la victòria del seu home, així com aplaudit Skromach com ell es va posar dempeus.

L'hora oficial de la detenció va ser anunciat com dos minuts i vint-i segons de la primera ronda.

Abans de McEwan-Skromach va ser un altre a sis rounds, entre d'Nairn sorra Robb i de Scunthorpe Jody Meikle.

Robb va començar ràpid, la utilització d'un bon jab tes i drets grans que va mantenir la molt entretinguda Meikle sota control i al peu de darrere per al primer minut o així, però després el noi Scunthorpe va començar avançant-més, liquidant Robb amb algunes mans de craqueig dreta.

Com la ronda va continuar Robb començat a ser encara més contundent, deixant Meikle altra opció que utilitzar els afectats i moure tàctiques, la major part del temps es va posar aquests en el clau, però de tant en tant l'escocès va avançar aquests i va ser capaç d'aterrar un gran xut amb la dreta que Meikle intentar lliscar fora de rang.

Més del mateix en el segon, però en el tercer Meikle va començar a jugar a la multitud, especialment quan el suport a les cordes, descaradament picant-li l'ullet a les noies de targetes anell evitant trets.

El servei normal es va reprendre en el quart, Robb va començar tallant l'anell per evitar Meikle utilitzant el seu èxit i tàctiques dirigides, això va ser molt eficaç per a l'escocès com sense cap lloc per anar a l'anglès no tenia més opció que la caixa a la seva manera de sortir de les cordes, el que va fer en l'estil.

A mesura que la lluita es va acomodar en l'últim terç, Meikle va començar una altra vegada a jugar a la multitud, però en el dong va assegurar que aquesta vegada s'havia jutjat a la distància adequada per evitar els grans drets de bucle des del replà Scotsman.

La ronda final va ser una galeta, mentre que encara en la mateixa línia que la ronda anterior, Robb amb el suport de l'anglès sobre les cordes com Meikle jugat a la multitud, hi havia alguna cosa d'excel·lent i molt entretingut de la boxa de dos partits.

Després de sis interessant, rondes d'entreteniment Àrbitre Llegeix Murtagh va anotar la baralla 60-54 en favor de Robb.

La primera baralla de la nit veure els rivals de Gimnàs excampió de Kickboxing Mundial unificat Sam Allan en l'acció contra Downpatrick, Tornar Marty Kayes d'Irlanda.

He de dir que això realment era una baralla de craqueig, dos protagonistes donant tot per cada segon de cada ronda, va ser una veritable batalla royale sense parar.

Després de quatre excel·lents rondes d'Àrbitre de boxa Llegeix Murtagh va anotar la baralla 40-37 a favor d'Allan, tant als aficionats locals es delecten.

Felicitacions a Thomas Melville i el seu equip, No només superar l'adversitat de perdre la seva baralla co-titular, així com algunes de les baralles programades, però les hi va arreglar per posar en un excel·lent esdeveniment.

Felicitacions estan en ordre per a Craig Docherty, que s'uneix a la talla de Ricky Hatton, Graham Earl, Kevin Lear, Shea Neary, Tony Oakey, Wayne Elcock, Wayne Alexander i altres llegendes britàniques del passat a ser coronat el campió del món de la UMC.

 

D'Irlanda Stevie Quinn Jr. Els reptes de la UMC Mundial Juvenil Títol a Nova Jersey aquest dissabte

Aquest proper dissabte, Març 14º, D'Irlanda Stevie 'L'home tranquil' Quinn Jr. serà un repte per al seu primer guardó Campionat, quan s'enfronti al de Jonesboro Stephon McIntyre, per la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol supergallo de la Joventut en els Global Boxing Promotions i Promocions LGM co PUNYS DE LA esdeveniment Fighting Irish va promoure a Jersey City Armeria.

 

En cas que tingui èxit en la seva recerca en dissabte, Quinn Jr. tindria no només la raó per celebrar, però tres, ja que aquesta serà la primera vegada que el 22 anys d'edat, de Newtownards, Irlanda del Nord, baralles a Amèrica i per descomptat com els irlandesos el món a sobre saben que és també el dia de Sant Patrici.

 

Punys de lluita contra l'irlandès té un sabor internacional, i no només per l'assistència de Quinn Jr, però l'enorme cartellera també compta amb dos RocNations perspectives de JAY Z serà a la targeta – De la Xina medallista d'or olímpic Wang Zhimin i xinès Heavyweight Zhang Zhilei – així com de la República Dominicana Wellington Ramero, que es guanya la setena pro sortida.

 

A més del contingent internacional poderós, els EUA també està ben representada a la targeta per, entre altres,, Invicte estrella supergallo de Kansas City John Franklin, que assumeix de New Haven Josh Crespo en vuit assalts.

 

De Jersey City propi invicte pes pesat Tyrell Wright pretén afegir una altra victòria al seu rècord, quan va cap a peus amb de Washington DC Alando Pugh en un tot terreny de quatre.

 

Invicte Hakim de Asbury 'Braveheart' Bryant estarà buscant perquè sigui tres de tres quan s'enfronti al de Puerto Rico Jesús Sosa Paguen en un concurs de pes mitjà a quatre assalts.

 

Un altre de Jersey City de millor, 'Prime Time' José Ortiz, es busca construir en el seu ratxa invicta de tres, quan es bloqueja banyes amb grans cops de Middletown Tyrone Luckey.

 

Excel·lent prospecte de pes welter de Union City Joan 'La Bèstia' Rodríguez Jr. També serà la inacció, contra un rival encara per anunciar.

 

A més, els fills de l'esdeveniment Fighting Irish acull el debut professional altament anticipat de boxejador amateur Darren Goodall, que enfronta companys debutant Portland Pringle.

 

Brayon Rendon també fent el seu debut en dissabte, contra Frank Jordan.

 

A l'anunciar la baralla de Campionat Mundial Juvenil de la Unió Mundial de Boxa, President de la UMC Don Lewis va dir.

 

"És la nit de Sant Patrici així que què podria ser millor que tenir un noi irlandès batallant per un títol de la UMC Mundial.

 

Espero que hi haurà una gran quantitat d'aficionats irlandesos allà per donar suport jove Stevie en dissabte nit, i si guanya, que podria ser una nit molt llarga de la celebració de Stevie i els aficionats irlandesos.

 

Ell va a haver de treballar per a això, encara que com Stephon McIntyre és també un lluitador.

 

Serà una gran nit de boxa, els fans van a estimar cada minut d'ella i de la UMC, així que haurem de celebrar també, ja que tindrem un nou campió coronat ".

 

Stevie Quinn Jr. davant Stephon McIntyre, pel títol mundial de la Unió Juvenil de Boxa pes súper gall Mundial, titulars dels Global Boxing Promotions i Promocions LGM co PUNYS DE LA esdeveniment Fighting Irish promoguts, que té lloc a la ciutat de Jersey Armeria dissabte 14º Març 2015.

 

Per butlletes truqui a Nick a Jayme (201) 314 8241.

 

www.wbuboxing.org

INFORME LLUITA - HILLYARD ASSEGURA UMC CORONA, OZGUL BROTHERS, KHAN I Counihan IMPRESS en estil

ShyamBatraGeorgeHillyardMarianneMarston6858
D'esquerra a dreta: Shyam Batra, George Hillyard i Marianne Marston.

 

Informe i fotos: Gianluca (Riu) Di Caro

 

El Divendres ventiladors nit de boxa de tot el país van fer la seva peregrinació anual a l'York Hall a Londres per al primer esdeveniment, la Shaym Batra promogut, Campionat UMC va dirigir, LLEGENDES & PERSPECTIVES, a la Capital a 2015.

Potser només han estat cinc baralles, després de la pèrdua de tant Pierre australià Karam, qui no va poder obtenir un visat a temps per competir pel títol de pes pesat de la UMC Internacional, i molt propi Steven Bendall al Regne Unit, el oponent no es va concretar en l'últim minut, però els fans, incloent els que va viatjar per tot el camí cap avall des de Birmingham, Suport a Antonio Counihan, i Bradford, per donar suport Tasif Khan, ha d'haver sentit que era ben val la pena, ja que era una nit veritablement memorable de boxa.

Al capdavant de la demostració va ser Nazeing, George de Essex 'Hit dur' Hillyard contra un reemplaçament d'últim moment a la República Txeca Michal Vosyka.

Des del apagat es Vosyka prenent el control de les actuacions, el lluitador Txeca va dominar amb estil la primera part de la primera ronda, treballant fora del seu poderós jab mà esquerra per mantenir Hillyard a una distància segura.

HILLYARD, estava més que contenta amb esperar el moment oportú com Vosyka moure al voltant de l'anell que fa petar seva jab en Hillyard tan aviat com es va fer cap moviment per tancar la distància.

No em malinterpretar Hillyard va fer aterrar algunes fotos des del principi, però no va ser sinó fins al voltant de la segona marca de minuts que el noi Essex va aconseguir fer un impacte real, però quan ho va fer va ser amb una de les seves marques dret Exocets mà, un tret fantàstic que pràcticament va inclinar la Txeca en sec.

En un instant Hillyard anar a per totes en el Vosyka desorientat amb una sensacional doble assalt mà que li enviés a la lona.

Vosyka encaixonat meravellosament en el primer minut o així de la segona estrofa, encara que una mica més cautela, les seves constants cops forts i ràfegues dobles esquerrans Hillyard altra opció de jugar el joc de l'espera un cop més, buscant una obertura perquè pogués deixar anar un fort xut amb la dreta.

Més del mateix en la tercera, però com en la primera Vosyka fet l'error fatal de donar Hillyard l'oportunitat de treure profit d'una obertura, De Hillyard no es queda enrere, ell hi era com un llamp, de permetre extreure en primer lloc amb un gran xut amb la dreta i després una pluja donada doble per enviar Vosyka a la lona per segona vegada.

Vosyka era molt, molt més cautelosos en el quart, també era més obert que abans, que va proporcionar Hillyard fins i tot més oportunitats per castigar en gran.

Hillyard recolzat Vosyka cap a la cantonada abans de permetre extreure amb esquerres i dretes potents abans de permetre extreure amb un ràpid com un llamp d'esquerra al cos, Vosyka no va tenir més remei que prendre un genoll, per tal de recuperar l'alè.

El moment àrbitre Mickey Vann recompte final, Hillyard literalment va disparar a través de l'anell i anar a per totes amb una enorme mà dreta al capdavant, com Vosyka trontollar cap enrere, fora de balanç i de tornar a la lona, Hillyard anar a per totes amb un dret massiu al capdavant, enviant Vosyka baix i cap a fora amunt i avall el recompte.

Àrbitre Mickey Vann va ser baix en el costat de la propensos Vosyka en un instant, com va ser el metge de torn i els paramèdics com un silenci va caure sobre el sagrat York Hall.

Un minut després el silenci es va fer miques com una ronda d'aplaudiments de la multitud va ressonar, com Vosyka va ser ajudat a posar-se dret.

Un cop Vosyka se li va donar el vistiplau per l'equip mèdic de primera fila, MC Steve Holdsworth va fer l'anunci oficial, que va ser seguit pel cinturó de campionat internacional de la UMC es presentin en un Hillyard clarament eufòric per la UMC Ambaixador Marianne Marston.

Suport Cap veure l'elegant, invicte, Basat Hackney Turk Siar Ozgul dimitir un pes a Welter, així com dur a terme la seva primera 06:00 rounds, contra súper dura competència en la forma de la República Txeca Vladimir Fecko.

 

Des del off Ozgul assegurar el control de l'anell central, utilitzant la seva serietat forta jab amb gran efecte, Fecko encara que tenia la intenció de control de la lluita lliure de la jove turc, que condueixen a alguns fantàstics dit a l'acció del dit del peu.

 

Tots dos protagonistes van intensificar el ritme en la segona estrofa, Ozgul realment semblava entrar en un flux, deixant fer algunes obertures decents per posar a prova el tremp del noi Txeca, com anar a per totes amb cops al cos sòlid.

 

Més del mateix en el pròxim parell de rondes, sinó per la cinquena ronda Ozgul, que estava molt per davant en scorecard àrbitre Ken Curtis ', realment va fer per ella, el que una ronda, Ozgul va mostrar les seves immenses habilitats en estil fi, segrestant Fecko en cada oportunitat, entre una gran varietat d'angles.

 

Fecko, que era molt conscient de guanyar que necessitava un cop de gràcia, va sortir fort i ràpid per a la ronda final, Ozgul es va mantenir ferm en les seves tretze i el que va seguir només pot ser descrit com un dit del peu a la batalla real toe que va seguir per a pràcticament tota la ronda, per al delit dels fidels ~ York Hall.

 

Després de sis rondes sensacionals de scorecard boxa àrbitre Ken Curtis llegir un exclosos 60-54 Els punts de victòria per al germà més jove Ozgul - encara que he de dir Fecko fet aquesta baralla el que era, si Ozgul treure'l en caixa-per assegurar cada ronda, però Fecko mereix elogis per la seva actuació també.

 

Abans de la tercera baralla de l'esdeveniment MC Steve Holdsworth va introduir un convidat especial per al combat MC, no és altre que el cantant dels anys seixanta super estrella i actor Jess Conrad OBE, que va anunciar llavors que seria germà gran de Siar Ozgul, Sota, que seria el proper en acció, contra la República Txeca Karel Horejsek, en un període de quatre assalts en pes semipesado.

 

Sense dubtar de la lluita de la nit, Siar lluita més jove dels germans era de primera classe, però Onder de ser a un altre nivell.

 

Va ser una sortida i la guerra fora, tot era acció de principi a fi, amb cap dels protagonistes estar disposat a concedir cap motiu.

 

Per al total de dotze minuts de temps de trucada, aquests dos només van ser martell i tenalles l'un a l'altre i per la gran quantitat de les vegades semblaven lligats l'un a l'altre mentre lluitaven cap a fora en els quarts propers.

 

La lloança ha de ser prodigat tant Ozgul i Horejsek per a una magnífica exhibició de les arts pugilístic com, per desgràcia, hi ha d'haver un guanyador i un perdedor i no va ser cap sorpresa per a ningú que l'àrbitre Ken Curtis va anotar cada ronda a favor de Ozgul, ja que pràcticament cada cop que va llançar no només desembarcar però eren, amb molt, el més significatiu, No obstant això, com vaig dir no pots treure-li res a la jove txeca com va fer aquesta baralla el que era, ell realment va venir amb una intenció, per guanyar, només que aquesta vegada estava en contra d'un dels més durs semipesats voltant, així els aficionats turcs no diuen 'Little Mike Onder (una comparació amb estil amb "Iron" Mike Tyson) en va.

 

La segona baralla de la nit veure el retorn dels de Bradford Tasif Khan a l'anell, després d'un any sabàtic dos anys l'esport, on es va enfrontar a Richard Voros, un boxejador altament experimentat i kick-boxer d'Hongria, en un període de quatre assalts en supergallo.

 

Voros sorgit des del seu racó, tan aviat com va sonar la campana d'obertura i es va dirigir directament a l'atac, obligant a Khan per encobrir, però, no va prendre el Khan massa temps per canviar les coses, amb un bon jab fort, abans de permetre extreure amb una brillant doble ràfega mà, el que va obligar a l'hongarès d'encobrir.

 

Amb el mos entre les dents Khan va prendre avantatge de permetre extreure amb combinacions ràpides estupendes a voluntat.

 

El poder i la precisió dels trets de Khan van pagar dividends gairebé immediatament i al voltant de la segona marca de trenta Voros va ser enviat sense contemplacions a la lona per primera vegada amb un dret massiva.

 

Khan realment va començar a entrar en un ritme, tant és així segrestant Voros amb tirs potents a cos i el cap amb la impunitat, encara que només per un curt temps com a just abans de la marca de minuts d'anar a per totes amb un altre dret esquerdament enviar Voros a la lona per segona vegada.

 

Voros es va posar de peus, només per ser sotmès a un altre gran andanada de cops, que va obligar Voros d'encobrir amb la vana esperança d'arribar a la final de la ronda, no hi ha possibilitat, Khan va seguir fins a la presa fins que l'àrbitre Ken Curtis havia vist prou i va donar un pas per salvar l'hongarès de qualsevol dany addicional en la segona marca 65a.

 

La primera baralla de la nit va comptar amb una de, sinó, els millors prospectes de pes lleuger joves britànics, De Birmingham Antonio Counihan, en sis rounds, en contra d'Hongria David Small.

 

Counihan, que va entrar en la baralla amb un invicte en quatre sortides pro record, dit d'una altra Rendiment de nivell mundial, si aquest noi és tan bo, Low fora boxa, un veterà vint lluita, amb facilitat des del principi fins al final anticipat.

 

Counihan va controlar la baralla des del principi, en fer-ho va mostrar les habilitats que no només li va valer un lloc en l'equip d'aficionats d'Anglaterra, sinó també l'honor de convertir-se en el capità de l'equip d'Anglaterra.

 

Rondes 01:02 eren més com una exposició de Counihan, aparentment segrestant al seu oponent més experimentat en la facilitat, seus cops eren clínica i de gran abast a l'extrem, tant és així que Kis va fer una visita a la lona en el primer i segon round.

 

Per la meitat del tercer Counihan accelerat el ritme una mica, en fer-ho, posar manera Kis fora de la seva zona de confort que l'hongarès no tenia més opció que acaba de tapar i esperar que ell pogués arribar a la final de la ronda, per desgràcia per a ell, sense èxit,, com en la marca de dos minut i quinze segons Counihan aterrar un préssec d'una mà dreta per enviar Kis a la coberta per a la tercera i última vegada.

 

El jove Brummie realment ha pres per al joc professional en l'estil, Petit hi ha victòria fàcil, per una aposta arriscada però Counihan va fer semblar massa fàcil i el seu rècord ara és de cinc combats, cinc victòries, quatre per acabat l'atur.

 

Eren grans actuacions, no només dels combatents d'origen, lloança ha d'anar a tots els oponents també, més encara als gustos de Karel Horejsek i Vladimir Fecko, que realment va fer portar el seu joc A, però cada un dels opositors van venir i van fer tot el possible, Només Counihan, Kan, els germans Ozgul i Hillyard eren simplement sensacional en la nit.

 

Si aquest és el nivell dels esdeveniments que podem esperar en 2015, Per la meva banda, no puc esperar per a la pròxima - Bring It On!

 

HILLYARD KOs VOSYKA PER ASSEGURAR UMC CORONA INTERNACIONAL

 

El Divendres nit, a York Hall a Bethnal Green, Londres, Jeezy, D'Essex George Hillyard va tenir una actuació sensacional per vèncer la República Txeca Michal Vosyka, per assegurar la Unió Mundial de Boxa (UMC) Títol internacional supermediano.

Vosyka començar ràpid, treballant fora de la seva forta jab mà esquerra el txec va dominar amb estil la primera part de la primera ronda, mantenir fàcilment el gran Hillyard perforació a una distància segura.

HILLYARD, semblava acontentar-se amb esperar el temps que el Vosyka molt més alt van ballar al voltant agitant la seva jab al noi Essex cada vegada que feia qualsevol moviment per tancar la distància entre ells.

Encara que havia aconseguit aterrar alguns trets, no va ser sinó fins al voltant de la segona marca de minuts Hillyard va aconseguir trencar realment a través de la terra i una de les seves sòlids cops de mà de roca dret de marca, que va sacsejar clarament Vosyka al nucli.

Hillyard reaccionar molt ràpidament per capitalitzar estat desorientat de Vosyka, de permetre extreure amb un altre assalt a dues mans per enviar el txec a la lona.

A la segona ronda Vosyka un cop més encaixonat meravellosament, però poc més cautela, el seu estil de boxa creatiu va ser frustrant clarament Hillyard, qui de nou es va fer per jugar el joc de l'espera, simplement prendre qualsevol oportunitat que es va obrir a anar a per totes.

Més del mateix en la tercera, però com en la primera Vosyka fet l'error fatal de donar Hillyard una obertura, que el noi Essex va capitalitzar en un instant, de permetre extreure en primer lloc amb un gran xut amb la dreta i després una pluja donada doble per enviar un desequilibrat Vosyka a la lona per segona vegada.

En sortir de la cambra Vosyka era molt més cautelosa, que va proporcionar Hillyard fins i tot més oportunitats per castigar-, el que va fer en gran després d'uns trenta segons més o menys.

Hillyard recolzat Vosyka a les cordes i simplement anar a per totes amb esquerres massives i els drets a cos i el cap abans de permetre extreure amb un os malvats atropellament d'esquerra al cos, no és d'estranyar Vosyka triat per prendre un genoll, amb la finalitat de reunir a un descans de l'envestida de mai acabar.

Com àrbitre Mickey Vann va acabar l'obligatòria 08:00 compten Hillyard va disparar a través de l'anell i anar a per totes amb una mà totpoderosa dret, que va enviar Vosyka fora de balanç i de tornar a la lona, Hillyard no volia córrer riscos i va seguir amb un dret encara més pesada per al costat del cap de la República Txeca.

Mickey Vann va anar directament a la propenses Txeca ia segon també ho van ser el Dr. Rashid i el seu equip mèdic.

Després d'un minut o així Vosyka es va ajudar a un tamboret i una multitud York Hall alleujat va mostrar el seu agraïment amb una ronda d'aplaudiments.

Després que fossin encara més vocal, quan MC Steve Holdsworth va fer l'anunci oficial de la victòria, abans de Boxa Mundial Unió Ambaixador i actual campió de pes gall MBC Internacional, Marianne Marston, presentat Hillyard amb el botí bé guanyats de la victòria, el cinturó de campionat internacional de la UMC.

Després del combat, el clarament encantat nou Campió parlar breument sobre la lluita.

"Jo estic a la lluna, realment a la lluna.

Tinc just el que volia, el títol de la UMC, He treballat molt dur per assegurar-se que estava a punt per aquesta baralla, passat dotze setmanes fora de la meva família per Nadal i Any Nou, Ara puc dir que va valer la pena, tot pagat i tinc el cinturó.

Personalment, des del meu punt de vista realment no em barallo la manera en què jo sé que puc, respecte a Michal (Vosyka) va comprar la lluita per a mi, realment perdre el meu Un Joc Jugar.

Quan li fa mal a la primera ronda, l'únic que podia fer era mirar per a aquest peix gros tot el temps, sí que va sortir bé, però sento que podria haver encaixonat millor.

Sí, però ara tinc el títol, no importa, això és el que volia.

Paraula és la meva pròxima baralla ja està alineat, paraula és si guanyo, que tinc, la meva primera defensa serà contra Michael Zerafa a Austràlia.

Òbviament no està signat i segellat encara, ja que tot ha de ser acordat a porta tancada aquesta setmana, abans que tot es fa, si és el dret de diners, si vaig a anar a Austràlia per lluitar contra Michael Zerafa.

No puc agrair als fans prou pel seu fantàstic suport, si us plau, tingui recolzar a mesura que avancem a coses més grans i millors.

Aquest títol de la UMC m'ha donat una bona puntada al cul dret, Et prometo que estaré més que llest per la meva pròxima baralla massa, Estic deixant res a l'atzar, Estic de tornada a la primera cosa gimnàs Dilluns, sense haver de batallar, aquest és el meu cinturó i em aint deixarà que ningú l'hi de mi.

No puc agrair a la Comissió de Boxa de Malta i la Unió Mundial de Boxa suficient, per donar-me aquesta oportunitat de complir el meu somni de ser campió.

El següent parell d'anys serà molt emocionant ara, anirem fins al final, això és just el que necessitava, endavant i cap amunt ".

Si us plau visiteu el lloc www.wbuboxing.org o www.wbueurope.eu per obtenir informació addicional sobre la propera UMC i baralles pel títol de la UMC Europa sancionats.

Seguiu la UMC i la UMC Europa TwitterWBUEurope & TheRealWBU – amic amb nosaltres a www.facebook.com/WBUEuropewww.facebook.com/WorldBoxingUnioni a LinkedIn: http://www.linkedin.com/company/wbu-europe